Prendre la paraula

Amb aquest títol tan trotkista, la productora de Jaume Roures, el trotskista reconvertit a empresari, estrena avui "Llach, la revolta permanent". Que em dispensin els ultracrítics, però sense ni tan sols veure el documental sé que m’agradarà. Mireu si no el tràiler i aquest fragment de "Campanades a morts":

http://www.youtube.com/watch?v=nIWkzlBycQM

http://www.youtube.com/watch?v=1ZjHZqbVadU

Vaig descobrir aquest disc de Llach un estiu de fa molts anys a casa de mon cosí a Molins de Rei. Em va esborronar des del primer cop que el vaig escoltar però no entenia de què anava. Després vaig anar al Camp Nou a aquell concert multitudinari i Llach va dedicar la peça a Fraga i alguna cosa se’m a aclarir, però va ser uns anys després quan vaig entendre de què anava la cosa i quins havien estat els motius que van portar al porrerà il·lustre a fer la composició. Per reblar el clau vaig escoltar els enregistraments fets a les converses entre els policies aquell dia, me’ls va passar el Pau. "Esto ha sido una carnicería" deia un policia consternat pel que havien fet ells mateixos. Sense revanxes ni odis, la memòria no pot fallar. Si falla, oblidarem i no entendrem el nostre present, tan lluny i tan a prop.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!