No siguem illes (1): Ferrer i Guàrdia, desaparegut

Cap de setmana intens amb les perceres Jornades Pedagògiques No siguis una illa, Deixa de ser una illa o No siguem iles. I primera reflexió: que n’és de bonic tenir tants noms per a una sola cosa…

Divendres, local de la CGT de Tarragona (a la plaça Imperial Tàrraco), ple i xerrada de l’Emili Cortavitarte, historiador i membre de la CGT, i Marc Alsega, membre de la Xell (Xarxa d’Escoles Lliures). Bones xerrades i debat amb una constatació que a mi em resulta difícil d’entendre però que em genera un munt d’interrogants: la majoria absoluta de dones i homes que van estudiar pedagogia a Tarragona (no sé si a la resta dels Països Catalans és també així), no saben qui és Ferrer i Guàrdia ni qui és Puig Elias ni si el CENU era una marca de fregalls o de què. Mai els en van parlar a classe. Increible. Si partim d’això, a on podem fer cap? Doncs enlloc, és clar. No cal conèixer punt per punt la història de tot però crec i penso que si et dediques a una “ciència social” o com li vulgueu dir com a mínim s’ha de saber d’on ve, don venim, qui hi havia abans i qui en va destacar i per què. Però potser estic molt equivocat…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *