El bloc d'en Jordi Martí
President de la Federació de Barcelona de Convergència
LES PRIMÀRIES HEREU-TURA: EL DARRER CAPÍTOL DE L’ENFONSAMENT DEL VAIXELL SOCIALISTA
Les primàries del PSC-PSOE de Barcelona ja tenen data: el 19 de febrer. Finalment, Montserrat Tura ha decidit enfrontar-se a l’alcalde Jordi Hereu, amb l’objectiu d’evitar el major dels desastres electorals que poden enviar el tot poderós PSC-PSOE barceloní a la profunditat de les tenebres, el 22 de maig. La Batalla de Barcelona ha començat, i promet ser devastadora.
Tot just ha començat la cursa. Tenim per davant trenta cinc dies de dura batalla fraticida entre un alcalde amortitzat i el seu equip, i una franctiradora que segurament s’ha equivocat de cursa, però que ha decidit donar el pas, avalada per la nomenclatura del carrer Nicaragua.
De moment, i a benefici d’inventari, es poden apuntar algunes primeres impressions:
1- El PSC-PSOE viu el seu pitjor moment des de la seva fundació. Com he dit en alguna ocasió anterior en aquest mateix bloc, l’edifici del socialisme -català, espanyol i europeu- pateix una al.luminosi que amenaça l’estabilitat del mateix projecte. El socialisme es desagna, ha perdut els referents i es troba a punt del col.lapse.
2- L’alcalde Jordi Hereu, el PSC-PSOE barceloní i el Govern bipartit social comunista de Barcelona estan amortitzats. El seu descrèdit és gaire bé total, les enquestes els donen per deshauciats i el que és pitjor, són plenament conscients que han perdut la batalla electoral abans que aquesta comenci.
3- L’instrument de les primàries no pot ser defensat, com la panacea de la democràcia i la transperència, a quatre mesos d’unes eleccions. Ha quedat acreditat que aquest mitjà d’elecció del candidat socialista és la conseqüència dels mals auguris demoscòpics. Si Montilla no hagués exhaurit la legislatura catalana i Mascarell no hagués acceptat l’oferiment del President Mas, aquesta història s’hagués escrit, molt probablement, amb una altra partitura.
4- Les primàries tindran lloc davant la negativa d’Hereu a renunciar a la seva candidatura. Montilla i la intel.ligentsia del carrer Nicaragua ho han intentat, però no se n’han sortit. Per tant, hi ha primàries per manca de lideratge i per indisciplina del candidat Hereu.
5- L’aparell del carrer Nicaragua jugarà a fons a favor de la candidata Tura, malgrat que l’ex consellera mai ha estat de la corda de la societat Montilla- Zaragoza-Iceta. S’hi juguen l’Ajuntament més important de Catalunya i la Diputació de Barcelona. I també la Presidència de l’Area Metropolitana de Barcelona i el Consell Comarcal del Barcelonès. En cas de pèrdua d’aquestes administracions, el PSC-PSOE quedaria en la més pura indigència institucional i política.
6- Jordi Hereu té més possibilitats d’endur-se el gat a l’aigua si l’aparell de la Federació de Barcelona del PSC-PSOE juga bé les seves cartes. Per tant, Montserrat Tura, a no ser que el carrer Nicaragua es tregui del barret centenars o milers de simpatitzants, podria ser literalment escombrada del mapa del socialisme barceloní.
7- No deixa de ser curiòs que una ciutadana de Mollet, que mai ha viscut a Barcelona, es proposi encapçalar la candidatura socialista a la capital catalana. A no ser que aspiri a utilitzar la candidatura a l’alcaldia com a trampolí en el proper Congrés socialista per optar a la Primera Secretaria del PSC-PSOE.
8- El PSC-PSOE i alguns mitjans de comunicació especulen sobre la bondat de les primàries per guanyar quota mediàtica i per engrescar la deprimida parròquia socialista. Personalment, crec que la imatge que s’ha donat fins ara, i la que molt probablement es donarà fins el 19 de febrer, data de les primàries, serà demolidora per al PSC-PSOE i pel candidat que finalment hagi de competir amb Xavier Trias i CiU.
9- El socialisme porta plom a l’ala. I facin el que facin estan condemnats a patir el pitjor correctiu electoral de la seva vida. Ni Hereu, ni Tura ni cap altre candidat -que no han estat capaços de trobar durant mesos- podrà evitar la debacle del 22-M. Han gastat tot els seus recursos i han arribat al final del trajecte. The game is over.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He d’admetre que m’agraden els teus escrits malgrat que siguis tan convergent.
Veig tb que tens una certa afició a utilitzar vocabulari soviètic (nomenclatura, intel.ligentsia, etc), això de la intel.ligentsia m’ha fet bastanta gràcia.
Jo personalment i després de 32 anys de govern del mateix partit no veuria amb mals ulls l’elecció Trias com alcalde, magrat que tots sabem que amb ell s’acabaran les polítiques socials i progressistes i s’imposaran polítiques neoliberals, deixant al cubell de les escombraries una sortida socialment justa i ambientalment sostenible a la crisi.
Els socialistes estan molt desorientats i estan actuant a la desesperada i CiU defensa els interessos dels poderosos. ERC no sap massa bé per on va tampoc i ICV diu que actuarà com a eina de lluita i que les eleccions del mes de maig seran un combat contra CiU i contra la sociovergència.
Que una ciutat progressista, rebel i inconformista com Barcelona estigui disposada a donar l’alcaldia a un partit de dretes, neoliberal i conservador demostra que el projecte socialista (que no ecosocialista) per BCN està molt tocat, molt esgotat i potser sí que toca un canvi.
S’ha de reconèixer que Trias té un tarannà dialogant, tranquil, bastant constructiu, se’l veu bona persona, per tan, jo no veuria amb mals ulls la seva elecció, li donaria una oportunitat, malgrat que ideològicament pugui estar a les antípodes.