ES RACÓ D'EN JORDI

D’ençà que don José Ramón es va posar a perseguir paranoicament la llengua que els mallorquins hem apresa de les nostres mares, padrines i repadrines durant vuit segles, d’ençà que va entrar de president, no m’he cansat de repetir una vegada darrere l’altra que la majoria absoluta que va treure no era deguda al seu odi al nostre idioma. Era deguda que els votants veieren en el PP un càstig a enZapatero, percebut per molts com un gestor nefast de la crisi econòmica. Ningú no sabia qui era don José Ramón. Ara que tothom ja el coneix, hem vist amb les eleccions europees quin és l’atractiu que té la seva política de cercar la confrontació civil a fi de fer recular al màxim el nostre idioma de la vida social.

El passat 12 de maig, quan feia quatre dies que en Jaume Sastre s’havia declarat en vaga de fam, vaig escriure en aquest diari que, com en anteriors episodis de la lluita civil per la nostra Pàtria, ‘ara n’hi haurà que pensaran que la vaga de fam ‘no servirà per res’. Però igualment en veurem el resultat amb posterioritat. I aquesta vegada, és probable que la posterioritat de què parl sigui a prop: afigurau-vos que els 120.000 manifestants del 29 de setembre de l’any passat anem a votar a les eleccions europees i que en duguem un perhom a votar d’entre els familiars i amics que no es manifestaren. Afigurau-vos com poden quedar dia 25 vinent don José Ramón i la persecució fanàtica de la nostra identitat que ell representa.’

Bé, diumenge passat, sens dubte, la marea verda va votar. I va votar impagablement estimulada per don José Ramón, que va fer treure al seu partit el percentatge més baix de vots dels darrers 35 anys. Feia vint-i-cinc anys que el PP mai no davallava del quaranta per cent. L’heroi ‘sin complejos’ l’ha fet davallar del 44% el 2009… al 27% enguany d’una sola patacada. De 112.666 vots l’any 2009 a 74.016 enguany. Una pèrdua espectacular i monumental de prop de 40.000 vots. De 120.000 si ho comparam amb les eleccions auonòmiques del 2011. Si sumam els 27.000 vots de la formació Podem, els 23.000d’EU i els 19.000 d’ERC, en tenim 68.000. Una quantitat de vots que supera els 59.000 del PSOE i que s’acosta de valent als 74.000 del PP. I, si sumam els vots de les forces contràries a l’escola pública, de qualitat i en català, favorables a la imposició ‘mando y ordeno’ del TIL sense preparació prèvia de mestres ni alumnes, tenim que els 74.000 vots del PP, els 18.000 d’UPiD i els 6.000 de Ciudadanos.En total devers 98.000 vots. En canvi, la suma de les forces favorables al consens lingüístic del Decret de Mínims arriba als 130.000. Qui no ho creu, que faci números i sumi els 59.000 del PSOE, els 28.00 de Podem, els 24.000 d’EU-IB i els 19.000 d’ERC.

Hem guanyat. Els mestres han guanyat. Els alumnes han guanyat. Les mares i els pares hem guanyat. L’escola pública, de qualitat i en català ha guanyat. La voluntat de retorn a l’ample consens social i de pau lingüística que representa el Decret de Mínims ha guanyat.

Don José Ramón i el grupuscle teledirigit (i no sabem si subvencionat) per la FAES del neofranquista Aznar han perdut.

La vaga de fam d’en Jaume Bonet no va ser debades. La manifestació més multitudinària de la nostra Història ha donat resultat. I tant, que n’ha donat! La vaga dels docents no ha estat debades. La vaga de fam d’en Jaume Sastre no ha estat ni és ni serà debades.

Els docents, els alumnes i els pares estam més legitimats -i obligats- que mai a exigir la derogació immediata del nyarro del TIL. I a practicar-ne la desobediència mentrestant. Qualsevol negociació present o futura amb don Juan Ramón, que ja no gosa parlar de ‘TIL’ i que fa servir l’eufemisme ‘trilingüismo’, ha de partir per exigir-n’hi, de ‘trilingüismo’, tant allà on l’ús del català s’havia restablert -que és a les escoles- com allà on es manté intacta la imposició del monolongüisme espanyol: al cine d’IB3, a les sales de cine, als jutjats, a la funció pública, a la retolació dels productes comercialitzats en territori balear, a la megafonia dels centres comercials, a les consultes dels metges, als canals de televisió i a les emissores de ràdio que emeten en territori balear i a tots els àmbits de la vida social. Exigiguem-li que sigui coherent amb ell mateix.

Gràcies i enhorabona, docents, per aquesta gran plana de la nostra Història que protagonitzau a hores d’ara. Llarga vida a la nostra llengua! Llarga vida a la nostra escola! Llarga vida a la nostra Pàtria!

Jordi Caldentey
Mallorca Oriental