He llegit el llibre de memòries de Xabier Arzallus. No se si dir-ho encara es políticament incorrecte, però l’Arzallus es un polític que sempre m’ha agradat. Home de idees i principis, d’estratègies i no de tacticismes de curta volada.
Les seves memòries tenen un gran interès ja que donen la seva visió, de fets i de persones, des de l’arribada de la democràcia fins ara. Arzallus no decepciona, al contrari. Es crític, punyent, sovint políticament incorrecte, sempre interessant. Impagable quan es tracta de desmitificar algunes persones; per exemple, al Rey o al sobrevalorat Rodríguez Zapatero.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!