El bloc de Jordi Castells i Guasch

Molts cops parlo de vins dels Països Catalans perquè crec que són molt poc coneguts a casa nostra. L’interès pels vins em ve de molt lluny i sento una gran curiositat per conèixer vins representatius dels llocs on vaig, i si són de territoris que han estat vinculats amb Catalunya en algun moment de la nostra història, la curiositat és més accentuada. Aquest és el cas de Sicília.

La major extensió productora de vins es troba a l’oest de l’illa, on hi ha la zona d’Alcamo amb molta producció de vins blancs de les varietats catarrato i inzolia,  i la zona de Marsala, on també cal afegir la varietat grillo, que és la que produeix els grans vins d’aquesta zona tipus sherry, que competien (i competeixen) al Regne Unit amb els Xerès, Madeira i els Porto; però d’aquest vincle ja en parlarem en un proper escrit.

D’aquesta zona, vaig trobar mot interessant el Kados de  Duca di Salaparuta, del terme de Salemi, al centre de la regió de Trapani, fet amb la varietat grillo. És fermentat en bóta i posteriorment reposat en àmfores fenícies, Kados el converteix en un vi sec i càlid en boca per la seva estructura i amb fruita àcida, com la pinya tirant a verda.

De la resta de blancs, tenen un cert interès els que porten la varietat d’inzolia, en alguns casos acompanyats per les varietats més conegudes com el sauvignon blanc o el chardonnay.

El que va ser un bon descobriment, va ser el vi de les terres negres (Terre Nere), dels costers del volcà Etna, on en pobles com Randazzo és poden veure petitíssimes vinyes de ceps molt vells de les varietats del Nerelo, bé sigui Mescalese o Montellato, que donen uns vins de gran concentració, cendrosos, minerals i amb un toc d’una mica de confitura de fruita, quasi inapreciable; aquest vins són coneguts també com els borgonyes del Mediterrani.

Cal admirar la facilitat de trobar els vins sicilians, tant als restaurants com a les botigues especialitzades, molt diferent de casa nostra, on són difícils de veure els nostres vins de forma normalitzada.

He de dir, doncs, que Sicília té també interès pels seus vins, pel poc que he pogut tastar en els pocs dies d’estada a l’illa, on deixo deures per fer com tastar el Nero d’Avola i entrar més a fons amb els Marsala, però deixar coses per fer, sempre pot ser una bona excusa per a un proper viatge.  (continua…)

Dema explicaré la historia del Marsala

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!