El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Els cops que he estat a la Provença sempre m’havia quedat una cosa pendent, que és veure els camps de lavanda florits, els motius eren sempre estacionals, els meus anteriors viatges o havien estat a l’hivern o a la tardor, i aquestes plantes estan florides de mig juny a mig juliol. Així doncs, amb uns amics hem dit que el d’aquest any no ens ho perdem, i hem triat la data del mig, el començament de juliol, per fer una breu escapada.
Com que el viatge ha estat mig improvisat, no hem trobat allotjament al lloc on havíem pensat fer sojorn, en una antiga sederia convertida en casa rural a prop d’Oppede, al Luberon, i hem hagut de tirar més amunt, hem anat a parar ni més ni menys que a Castellnou del Papa, és a dir a un dels pobles més importants del món pel que fa al vi. Només perquè us en feu una petita idea, al llibre del gurú mundial, pel que fa a marcar tendències en aquest món, que és en Robert Parker, dels cent millors cellers del món, només de tot l’estat espanyol en pren en consideració sis, d’aquests, dos són del Priorat, doncs bé de Castellnou del Papa (Chateauneuf-du-Pape), ja en pren en consideració set. De fet, si mai en teniu l’oportunitat, veureu un petit poble en què tot gira a l’entorn del vi, només he trobat un altre poble una mica més gran amb una certa semblança, que és Saint Emilion. Seria doncs extraordinari que algun poble de casa nostra, com Gratallops, posem per cas, amb el temps agafés una semblança amb aquests dos pobles, segur que es convertiria en referent mundial.(continua…)
De pujada, ahir vaig fer nit a Perpinyà. Desprès de sopar, una passejada nocturna. Com que feia bo i molta gent havia començat vacances, els carrers estaven molt animats. Vam coincidir amb un nombrós grup de gitanes joves que passejaven i prenien la fresca amb els seus fills, amb els cotxets, totes parlaven català i em venien ganes de cridar: “Jo també parlo gitano”.
Bé, com que acabo d’arribar, demà ja parlaré de les lavandes i del vi d’aquestes terres
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A part, Jordi, de produir-me ganes d’anar a seguir els teus passos itinerants, o d’acompanyar-te (qui sap si algun dia serà possible), m’has fet pensar en una idea recurrent: França com a model en el món del vi. Perquè Gratallops podria potser seguir els passos de Saint Emilion o de Chateneuf-du-Pape si calgués, però per això ens caldrà un país, que sàpiga apreciar-ho. A França, que el sector es queixa del descens del consum de vi, aquest és el doble que a casa nostra, i el coneixement del producte (tu ho saps millor que jo) és elevadíssim i esdevé la base per al reconeixement d’excepcionalitats indiscutibles. Sovint, escoltant els missatges de la gent que té predicament en el món del vi, he sentit que l’enoturisme i el client forani són el destinatari dels grans vins de casa nostra, i em sembla preocupant. Crec que, sovint uns preus massa elevats necessiten refugiar-se en un mercat global que ofereix algunes oportunitats per a petits productors a la caça d’oportunitats, però un sector s’ha d’edificar sobre el fonament de l’apreci autòcton.
Perdona pel comentari, massa enllà potser. Insisteixo que les referències turístiques i eno-turístiques són un plaer.
Hola Jordi. Quina enveja més sana que m’has donat! Aquest estiu havíem de fer un intercanvi de casa entre la Normandia i la Bretanya i ja havíem previst una sèrie de parades obligatòries per fer petits tastets, entre ells la Provença. Però una sèrie d’imponderables ha fet que ens haguéssim de conformar amb Londres (que no està malament) i canviar els vins per les cerveses i algún malta…
En qualsevol cas, no sé si coneixes Montalcino, a la Toscana, però pel retrat que has fet de Castellnou del Papa i, salvant les distàncies amb Gratallops, també és un poble que viu dedicat en cos i ànima al vi. Allà si fa el Brunello, una denominació amb diferents gammes, però que aconsegueix bons vins…
Salut!