El bloc de Jordi Castells i Guasch

La Moreneta siciliana és a Tíndari, una verge negra portada d’Orient que va fer la rebequeria d’aturar el vaixell i engegar una tempesta fins que no la van baixar a terra i li van contruir un santuari. Era cap al segle XII. El moviment de visitants i devots s’assembla molt al del nostre Montserrat. El santuari de Tíndari, de grans dimensions i coronat per una cúpula espectacular, està ubicat dalt d’un turó, rodejat de parades de venda d’ametlles garrapinyades, postals, records i altres galindaines. Et fan deixar el cotxe al peu del pujol, però compte, que a més a més de la pujadeta no us toqui pagar la multa (30 euros!) per no haver abonat el tiquet d’aparcament en un lloc on sembla que és de franc. La vista, dalt, és esplèndida. I caminant una miqueta més, en una mena de simbiosi de cultures i segles, descobrim que els grecs ja es van instal.lar en aquell indret, on van construir, entre altres edificis, un teatre esglaonat mirant a la mar Tirrena i un temple. Una delícia. Quan baixem del santuari comentem que no ens apartem de la ruta literària de l’Andrea Camillieri….

Abans havíem passat per Cefalù, una vila marinera de carrers animats i una immensa catedral que corona el poble, com un castell. A la nit hem anat a parar a Messina. Abans d’arribar-hi, a Milazzo, al costat de Barcellona, centenars de cotxes esperaven pacients per agafar els ferris cap a les illes Eòlies, les illes volcàniques que haurem de visitar en una altra ocasió. Hem menjat peix, excel.lent, migdia i vespre. Memorables els musclos i no, per tòpics, menys recomanables el filet de pesce spada a la griglia i els involtini de pesce spada. El vi es deia Sinestèsia, de la finca de Santa Anastàsia, de les varietats insòlia (70%) i sauvignon blanc (30%), tot un cúmul de sensacions barrejades, com ja indica el nom d’aquesta figura poètica que va “inventar” Baudelaire.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!