Avui he rebut una invitació per asistir a l’homenatge que la Generalitat de Catalunya organitza aquest divendres, 19 de setembre, en memòria del que va ser el seu President més desconegut: Josep Irla i Bosch. Va néixer a Sant Feliu de Guíxols i va seguir tot l’escalat de la trajectòria política des de baix, des de la tertúlia republicana i democràtica que el seu pare feia amb els altres vilatans, quan era un vailet, fins a la implicació amb el govern local, regidor, alcalde… Sabia bé el que era el compromís i haver de donar la cara als seus conciutadans, sabia bé el que era treballar de valent. Quan va arribar dalt de tot, al lloc de màxima representativitat institucional, es trobava en un dels moments més obscurs per al nostre país, després de la derrota, a l’exili. Allà, a Sant Rafael de Provença, potser la majoria de gent que el veia treballar com un modest artesà del suro no sospitava que ell sostenia la legitimitat democràtica de les nostres institucions, fent de pal de paller, amb tots els altres representants exiliats del nostre poble, perquè un dia, amb la reconquesta de les llibertats democràtiques, la Generalitat es pogués recuperar. Al bloc de La maleta sarda, la Margarida en parla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!