El bloc de Jordi Castells i Guasch

Els vols de low cost, ens  han donat la possibilitat, aquests últims anys, del que hauria estat normal fer en un país normal, és a dir, poder volar cap a aquells llocs que, en un moment o altre de la nostra història hi hem tingut relació, encara que per a l’imaginari col·lectiu d’aquest lloc, aquesta relació no ha estat sempre positiva.

El vol de Girona a l’Alguer ha matat d’un tret dos pardals: visitar la ciutat de l’Alguer i per extensió tota l’illa de Sardenya, i també la possibilitat d’arribar a l’Alguer, llogar un cotxe i saltar a l’illa de Còrsega per l’estret de Bonifaci.

Aquesta possibilitat últimament s’ha vist incrementada pel vol de Girona al petit aeroport de Tràpani a l’Illa de Sicília, on tot just acabo d’aterrar fa unes hores.

Còrsega, Sardenya, Sicília, segurament a molta gent només els deuen suggerir carrers de l’eixample de Barcelona, però aquests noms van ser posats a aquests carrers durant la Renaixença, quan al nostre país s’intentava crear un imaginari que, des de fa anys, s’ha deixat de construir.

Com que Còrsega i Sardenya les tinc bastant trepitjades, en el bon sentit de la paraula, i segurament algun dia explicaré anècdotes de la percepció que a l’illa de Sardenya pot tenir algú dels catalans, i a Còrsega la presencia va ser molt menor, ens centrarem amb l’illa de Sicília. (continua…..)

El primer que he pogut constatar a l’autovia (autoestrada) que duia de Tràpani a Palerm, és la quantitat de viaductes construïts, en zones mes o menys planes, per on passa aquesta autovia. A casa nostra, haurien fet un bon bona ferida al terreny per on circulen les autopistes, perquè parlar d’autovies amb les poques que hi ha no fóra el mes adient, i aprofitant les tones de terra tretes d’un lloc, haurien reomplert les parts més fondes del traçat.

El meu dubte és si aquí a Sicília, emprant aquest sistema de viaductes s’ha volgut preservar els corredors naturals i la natura en general o senzillament, com he llegit en molt llocs i en les mateixes novel·les d’Andrea Camilieri i el seu inspector Montalbano, ha facilitat els negocis que la cosa nostra (la màfia perquè ens entenguem tots) perquè d’aquesta manera incrementés el cost de l’obra pública per fer millors negocis. Bé, queda plantejat per la lliure interpretació, prou feina tenim a casa nostra amb el 3%, com perquè vulguem esbrinar què passa per aquí a Sicília.

Estic delerós aquest matí per endinsar-me per la decadent part antiga de la ciutat de Palerm, intentat reviure una mica de la nostra història.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!