Tant en aquest bloc com en comentaris que he anat fent amb amics a qui agrada el tema dels vins, sempre he mantingut la teoria que hi havia una continuïtat en el conreu de la vinya i dels vins que se’n deriven, que abraça d’Alacant a Avinyó (Castellnou dels Papes), i segurament algunes de les illes del mediterrani més properes, com les de parla catalana, però també l’illa de Sardenya.
També he afegit que, segurament, la fil·loxera i polítiques agràries equivocades, com aquelles que durant una bona època del franquisme feien l’aposta de produir quilos i grau, han fet que es difuminés una mica aquesta realitat.
Avui per atzar he tingut una agradable sorpresa tot tafanejant en una llibreria, quan m’ha vingut a la vista un llibre escrit per l’enòleg Joan C. Martín , que havia llegit algun cop a la revista el Temps, que es titula: Els vins de l’Arc Mediterrani, i es subtitula D’Alacant a Montpeller.
No cal dir que l’he comprat de seguida, ja que el considero de gran importància, tant pel plantejament geogràfic com per la seva aportació a la migrada bibliografia que hi ha al nostre país i amb la nostra llengua sobre el món dels vins. I dic migrada, no inexistent, ja que editorials com Cossetània han tret alguns llibres i també persones entranyables, com en Jaume Fàbrega i, en el seu temps, el desaparegut Jaume Ciurana, han fet divulgació dels vins de casa nostra, i per sort tenim la revista Cupatges, que cada dos mesos va fent les seves aportacions. També segurament, segons tinc entès, abans de final d’any sortirà la segona guia dels vins de Catalunya.
No vull entrar més ni en el contingut ni en comentar aquesta novetat, segurament ho faré més endavant, quan l’hagi llegit, però he cregut que era prou important com per escriure sobre la seva aparició, ja que la vida dels llibres és mot breu en les prestatgeries de les llibreries i després passa allò: que quan un el busca, ja no hi és.
Tot i així, donant un petit cop d’ull al contingut, ja puc avançar que té molt d’interès, així com les fotografies que acompanyen el text.
Enhorabona a l’autor i a l’editorial per la seva aportació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i nosaltres se’l preníem com un boig del tema.
Temps després va eixir un article l respecte dels vins signat per Ramon Barnils on alentava sobre el seu correu i tota la seua art i ciència, tot dient que érem uns priviligiats, puix en sols uns pocs punts de la terra se’n feia. I n’hi teníem un tresor desconegut a força de quotidianeïtat.
Vaig recordar-me’n d’en Joan que fou un avançat ací, a València, per endavant de molts.
Hola Jordi, primer dir-te que m’acabes de fer un regal. Comparteixo totalment les teves opinions sobre l’arc mediterrani, com a espai de continuïtat, i marc diferenciador en l’elaboració de vins. Aquest llibre serà llegit amb fruició, gràcies per aixecar la llebre.
Atès que parlem de llibres, fa temps que busco alguna guia o llibre de vins de la Catalunya Nord. En saps d’alguna?
Fins ara,
Nani Viníssim
Casualitats (o no), a mi em van regalar aquest llibre el dissabte.
I com tú, a primera vista sembla molt interesant.
Haurem d’esperar a legir-lo, per confirmar-ho.