El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Desprès de sortir de Taormina, cap al migdia hem fet cap a Enna, una ciutat de l’interior on hem pogut fer un petit tast de la Setmana Santa Siciliana, un cop aparcat el cotxe al costat de l’imponent castell normand que presideix la ciutat (i ha costat Déu i ajuda aparcar, tothom era al poble a veure la processó!!!). Aquesta ciutat com la major part de l’interior, està assentada al cim d’un turó, des d’on es pot gaudir d’unes vistes esplèndides.
Una hora més tard érem a la Villa Casale (Piazza Armerina), on es poden veure els magnífics mosaics romans que són “patrimoni de la humanitat”. Paga la pena de debò, tot i que la major part estaven tapats i hi havia molts operaris que hi feien tasques de restauració. Diuen que són les restes que conserven més mosaics de l’antic imperi Romà. No són només motius geomètrics, són veritables composicions: jocs, cacera, escenes cortesanes, de la vida diària, natura… de tot (Continua….)
Hem anat vorejant la costa del sud de Sicília, on intentàvem identificar els topònims de les novel.les d’Andrea Camillieri (Vigata, Montelusa, Marinella…) a Porto Empédocle, Agrigento o Licata… Com que no hem dinat, al vespre, a Marsala, teníem gana. I hem fet els honors a uns esplèndids antipasti de peix just al davant de l’illa de Mòzia, en un restaurant de platja anomenat Mothia on es menja un peix fresc extraordinari. Les pizzes (formaven part dels antipasti) també són sensacionals. Els hem acompanyat d’un Marsala blanc, varietat Grillo, d’un sabor afruitat intens i sec. Després hem anat a pair vorejant la costa, fins a l’embarcador i les salines. Fins arran de mar hi havia ceps acabats de podar, i feixos de redoltes ens feien enyorar l’ambient de les nostres calçotades. La lluna quasi feia el ple, però, en contra del que deia el poeta Pere Quart, no el feia pas la nostra pena, perquè estàvem del tot satisfets En arribar a l’hotel, l’amo vell ens ha obsequiat amb una copeta de Marsala (sherry), sec, de la seva bóta del racó, amb mares del segle XIX. I mentre l’assaboríem ens ha explicat com els anglesos van descobrir el Marsala i se’l van apropiar. Però això ja ho explicaré un altre dia…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’he de dir que també m’ha fet gràcia llegir les teves cròniques de Sicília! I sobretot que també resseguissis els indrets de Camilleri (cosa que jo també he fet, i he aconseguit que el meu company s’hagi introduït a la lectura d’aquest gran autor!).
Continuo llegint atentament els altres comentaris!