El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
Tots els que coneixeu una mica el món de vi haureu sentit a parlar d’aquest petit enrenou que es produeix a França el tercer dijous del mes de novembre amb l’arribada del vi novell de Beaujolais. En molts llocs es pot veure gran quantitat d’ampolles d’aquest vi amb el rètol “Le beaujolais nouveau est arrivé” així es comercialitza aquest vi jove de la zona sud de la Borgonya, produït amb fermentació carbònica de la varietat gamay que li dóna un aire fresc i aromàtic d’albercoc, cireres, préssec i fuites vermelles petites que l’han fet molt popular, també en altres llocs, el 50% de la producció va a parar a altres països tot i no tractant-se d’un vi de gran qualitat.
Sempre he pensat que el sector del vi havia de fer estratègies comercials per donar sortida als estocs de vi que molts cops s’acumulen als cellers cooperatius i veia aquesta iniciativa del beaujolais com una bona estratègia.
Aquí es fan festes del vi novell, més o menys reeixides, però que segurament tenen més contingut simbòlic que no pas comercial.
Un dia, parlant amb l’alcalde de Blancafort, Magí Baltà del vi rosat de la cooperativa, vaig pensar que tenien una mina amb el vi trepat, ja que podia fer un eslògan semblant al del vi del sud de la Borgonya “El trepat ja ha arribat”, que complementat amb una bona campanya i presència al mercat seria un vi adient per fer una moguda semblant.
Per sort, el trepat té una bona sortida per al cava rosat, i això fa que de moment no necessiti aquesta campanya, però aquí queda dita per si un dia fos necessària
Si teniu l’oportunitat, aquesta es l’apoca de l’any per veure un bon rosat de trepat de la Blancafort o d’un altre poble de la Conca de Barberà
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I de passada, a més de fomentar el necessari comerç, amb aquest tipus d’iniciativa s’aconseguiria divulgar una mica més la cultura del vi, estendre el coneixement popular d’un dels nostres productes nacionals més reeixits. Visquem a una zona privilegiada de la producció vitivinícola mundial, tenim possibilitat de fruir una gran varietat d’exquisiteses locals i, malauradament, la major part de la població no som prou conscients. Tant de bo es generalitzi aquesta idea entre tots els partíceps de la producció i la distribució i, és clar, i es fomenti des de les administracions públiques.
Avui una companya de feina em parlava de la seva àvia, que va morir el mes passat amb 101 anys. Diu que quan la gent li preguntava: vostè quin secret té per viure tants anys? Ella contestava: Treballar molt, no fumar i beure cada dia un got de vi amb el menjar.