JORDI CARRERA for NuCCs

Posicions per una Política catalana central amb fonaments.

12 de març de 2014
0 comentaris

Ucraïna 1.- Frau de llei.- L’annexió de Crimea no es l’autodeterminació d’una colònia ni la salvació d’un poble agredit per un règim totalitari .-

Frau de llei ?  

Ocupació dels sudets  o intent d’anschlus disfressat d’autodeterminació?

Això tindrà continuació en altres actes

*L’estat / nació / país, assetjat, agredit, amenaçat, intervingut, envait i que es vol dividir  per Rússia,  és Ukraïna. 

A la declaració d’independència  i voluntat de fer referèndum  d’aprovació i de sol.licitud d’anexxió a rússia  com “un estat  més ” de la Federació Russa, parlen amb paraules boniques però mentideres. A la Federació Russa  els pobles al.lògens antigament conquerits o associats no hi son ni nacions, ni estats, ni lliures, ni iguals. 

A Crimera hi han fet una ocupació militar no declarada i una maniobra tàctica. 

Si l’inent d’absorció d’Ukraïna apuntava a un “anschluss”, això de Crimera seria com una incorporació del “sudets”. 

Em sembla que l’annexió de Crimea no es el rescat o l’alliberament d’un país ocupat o agredit, o l’autodeterminació d’una colònia. No crec pas que es pugui assimilar aquest cas al de Kosòvia. Més aviat seria l’acabament  de la supressió  de la República Socialista Autònoma de Crimea de 1922 ordenada pel règim dictatorial d’Stalin el 1944i la dispersió i desterrament del seu poble tàrtar natural,  i la repoblació del territori amb russos.

A la Ukraïna independent Crimea hi continuaria sent una república autònoma. Tots junts podrien ser “una suïssa”, cosa que no serà mai la FR. Què passa amb els drets de la resta de crimeans no russos o russòfons, un 40% entre tatars i ucraïnesos. Què diran el russos  quan els hagin tornat a posar dins de la FR  mare pàtria i duguin els seus fills a la guerra ? ( Val més que es reservin del dret de tornar-se’n a separar ). 

PD.- Això es la reacció i guerra nacional i imperial russa  contra les republiques socialistes independitzades  de Rússia amb la dissolució de la URSS.
Què hi poden fer Ukraïna, l’OCSE, la Unió Europea, la ONU o la OTAN ?  

Imatge.-  Un acte de protesta democràtica de les Russy Riot  ( Pussy Pyot ) contra la dictadura cínica de Putín. 

 

En tota aquesta crisi ukrainesa  el que volien fer Putín i el president prorús era un forma de retorn a Rússia,  a la òrbita russa, l’aillamemt  del país d’Europa, de  la Unió Europea, i de la seva llibertat. 

Sort n’hi ha hagut del poble patriota ucrainès plantat dia i nit a la plaça de Maidan de Kiev. Impressionava veure aquells homes grans i fins i tot vells que s’ho jugaven tot per la dignitat del seu poble. 


PD
de 13.03.14.-  entrevista amb el  Sr. Mustafa Jemilev

Líder històric dels tàtars de Crimea

 EL PUNT AVUI

DIVENDRES, 14 DE MARÇ DEL 2014 | Europa – Món | 13    L’APUNT

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

FALS · “Que diguin que a la península els russos estan oprimits, fa riure”

 

 “No volen que obstaculitzem el traspàs a Rússia”

 

“El referèndum de Crimea és inadmissible “

 

?A Putin li agradaria que la diàspora tàtara fos un enllaç per a l’enfortiment

de les relacions entre Rússia i Turquia”.

 

Mustafa Jemilev (1943) és el líder del moviment nacional dels tàtars de Crimea, va ser president de la Majlis (el seu òrgan de representació, actualment

sense poder real) i diputat al Parlament d’Ucraïna.

 

Va ser víctima de les deportacions de Ióssif Stalin, que durant la Segona Guerra Mundial va acusar els tàtars de Crimea i altres pobles de col·laboracionisme amb els nazis. Durant tota la vida ha lluitat pels drets del seu poble, que no va poder començar a tornar a Crimea fins a finals dels anys vuitanta.

 

Els tàtars de Crimea, que representen un 12% de la població de la península, defensen la integritat territorial d’Ucraïna i estan al costat de Kíev, en contra del referèndum de diumenge i de l’adhesió de la península a la Federació de Rússia. Jemilev dimecres va ser a Moscou per parlar-ne amb el president rus, Vladímir Putin, i amb l’expresident del Tatarstan, Mintimer Xaimiev.

 

En aquesta entrevista explica les divergències amb el Kremlin.

 

*Putin ha intentat comprar-los d’alguna manera perquè donin suport al referèndum?

 

No. Putin coneix molt bé la nostra posició. Hem deixat clar que considerem que el referèndum és inadmissible, que no en reconeixerem els resultats, que no acceptem la revisió de les fronteres d’aquesta manera, per mitjà del desplegament de tropes. Ells confiaven que, almenys, fóssim neutrals, però ens guiarem per les decisions de les autoritats del nostre país.

Però el que m’ha agradat de les respostes de Putin és que, quan li he dit que jo estic categòricament en contra de la revisió de fronteres i que defensarem la integritat territorial del nostre país, ha afirmat: “No esperava una altra cosa de vostè, qualsevol persona honesta […] ha de defensar precisament aquest punt de vista, però hem d’esperar la manifestació de la voluntat del poble el 16 de març.”

 

*I Putin li ha demanat res?

 

Bé, que tinguem en compte una cosa. Ha comentat que saben que hi ha una gran diàspora de tàtars de Crimea a Turquia; també ha explicat que ell considera que amb Erdogan (primer ministre turc) són amics i que li agradaria molt que aquesta diàspora fos un enllaç de cara a l’enfortiment de les relacions entre Rússia i Turquia.

 

*Quan ha parlat per telèfon amb Putin, estava reunit amb Xaimiev, que fa de mediador entre vostès i les autoritats russes.De què han parlat?

 

De la posició oficial de Moscou, que defensa que els russos estan oprimits, que corren un gran perill per culpa dels

“banderovtsi” (partidaris de l’històric nacionalista ucraïnès Stepan Bandera), dels feixistes, com diu la premsa russa. Però Xaimiev coneix molt bé la situació

de Crimea i sap que, si algú pateix discriminació i violacions dels seus drets nacionals, aquests són els tàtars, ja que són minoria. I tot el poder fàctic és rus. Que diguin que a Crimea els russos estan oprimits, fa riure.

 

*I després ha exposat tot això a Putin?

 

Li he dit que la situació és molt tensa després del desplegament de tropes russes al nostre territori. I que es violen els acords del 1994, pels quals, a canvi de la renúncia d’Ucraïna a l’armament nuclear, tres països grans, els Estats Units, la Gran Bretanya i Rússia, li van garantir la integritat territorial.

 

Estem molt preocupats, perquè en aquesta situació els tàtars de Crimea podrien estar molt amenaçats, ja que sempre hem estat una força proestatal.

 

Putin diu que farà tot el possible perquè

els tàtars de Crimea no patim cap dany.

 

*I han parlat de garanties concretes?

 

Ha dit que prendrà mesures per solucionar els problemes socials i legals dels tàtars de Crimea, que durant molts anys no s’han resolt a Ucraïna. És a dir, el retorn, l’establiment dels repatriats, la

representació en totes les branques del poder, l’ús del tàtar de Crimea com una de les llengües oficials, el  reconeixement dels representants de la Majlis… Resumint, tot el que durant  molts anys hem reclamat sense èxit a Ucraïna.

 

*Aleshores, potser sí que el seu poble viuria menys discriminat en el marc de la Federació de Rússia? A més, les autoritats de Crimea també han fet diversos anuncis en aquest sentit els últims dies.

 

No! Perquè no ho hem aconseguit precisament perquè aquesta autonomia russòfona s’hi oposava. I ara són els mateixos que ens volen garantir aquests drets. No hi ha cap fonament perquè ens ho puguem creure.

 

Sembla més aviat una maniobra per neutralitzar-nos, perquè no obstaculit-zem el traspàs a Rússia. ?

 

El líder dels tàtars a Crimea, Mustafa Jemilev, aquesta setmana a Moscou ?

 

Natàlia Boronat

Moscou


 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!