JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
En Ramon Torramadé i Garcia, fuster de Salt, ens ha deixat als 83 anys després d’una vida incansable i indomable de nacionalista català i de lluitador per la llibertat, la justícia i la vida social autònoma de la política. Fou un dels principals impulsors de la recuparació de la independència del seu poble, la ciutat de Salt. Deia que el poble es la seva gent. Si Salt es un miragle ben segur que es deu a tota la gent de bona voluntat, i particularment a persones capdevanteres com ell. Un home lliure i íntegre.
El vaig conèixer en l’expedició d’autocars a Ginebra del 84 o 85, amb escala al país d’Aosta, organitzada per la Crida a la solidaritat amb la nació i cultura catalanes, on també era amb la seva esposa. Després el vaig tractar a les assemblees i actes de l’ADAC de Girona i en moltes manifestacions, i als sopars tertúlia de la Clandestina.
Era fill d’un mestre d’Estanyol qui el 36 formà part del comité d’aquest poble i a resultes de la guerra civil i en la represssió de post guerra, any 40 o 41, fou mort després d’un judici sumari. En Ramon ha defensat i cregut en la innocència del seu pare i ha investigat el judici per demostrar la injustícia d’aqueix judici, acusació i condemna i per fer reconèixer la honorabilitat del seu pare. Forma part de l’Associació de familiars de represaliats pel Franquisme de les comarques de Girona.
Parlant amb ell i recordant altres coses viscudes, vaig tenir la impressió i vaig veure que en les detencions dels anys 60 i 70, la por davant de la Dictadura de les persones de les famílies represaliades era mes gran i esferiadora que no pas la de les persones de famílies que arran de la guerra havien sigut favorables a Franco.
Adeu siau Ramon. Amb vos també m’han quedat coses al tinter de que hauria volgut parlar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!