Jordi Carrera
20 d’octubre de 2017 •
Compartit amb Les teves amistats
Al President, al Govern, al Parlament, al poble de Catalunya. Per obrir la porta i no quedar-nos en el fatalisme.
La millor formula inicial hauria d’haver set:
“Volem ser un estat independent dintre d’Europa i a les Nacions unides, ja siga dintre d’ Espanya i de la Constitució del 78 o de la que calgui esmenar, com podria ser sense fer-ne una de nova, i si no, la independència separada, fora d’Espanya.”
Això dit sense cap condició de que n’hagi de sortir la independència . Ja veurem que en sortirà del joc del dret i la justícia, però no es condició. Dependrà dels arguments jurídics i vitals aportats, i de la lectura catalana de la Constitució que sembla que ningú no ha fet.
El President, el Govern, i el Parlament, haurien de plantejar una sortida i que les possibles accions 155 o les que siguin, no siguin per no haver sortit nosaltres de la trinxera. Encara hi som a temps. No pensem en les conseqüències, ni en el nostre ridícul. El president Raxoy ha dit que no ho voldria haver de fer.
Raons se’n poder donar moltes. Unes quantes.
Hem fet un llarg pols amb Madrid. El crit popular a les ofenses i accions governatives i legals al llarg de 35 anys varen esclatar i ens han dut a fer aquest repte. I el crit estat català aquí dintre no lot ser. To tindrem mai la vida i seguretat garantida. Per què, per l’Estatut, no; per tot!
Hem fet el referèndum i ha donat si, fins i tot en les dures circumstàncies patides. I en part no l’hem pogut fer. Allò dit pel resultat del referèndum no es pot canviar llevat per un altre de lliure, en pau i autoritzat o permès o com un de reforma de l’Estatut, convocat per la Generalitat.
Pensem que hem lluitat en legitima defensa. Que ha estat impedit, incomplert, no respectat, i no deixat complir i desenvolupar allò disposat reconegut i promès per la Constitució. I això , en ser tant reiterat, fonamental, impossible, i no tenint-hi seguretat vital ni jurídica, el contracte hauria esdevingut impossible, i per tan se’n pot instar la rescissió i resolució.
Ara hem de donar per acabat el pols i entrar en la fase de negociacions, que han de ser sense condicions, i per tant la independència no es una condició sinó una perspectiva i en el seu cas el resultat de l’exercici de la Constitució i del dret . No renunciem al dret d’autodeterminació que al nostre entendre ens correspon com a poble integrat a l’estat espanyol tal i com va ser en el passat, i per tot allò que ha passat aquests 35 anys. Historia, Constitució, seguretat jurídica, autonomia veritable i autogovern, sense arbitrarietats ni discriminacions, igualtat i llibertat. Respecte i reconeixement.
I amb tots els drets i mèrits, i amb voluntat de solucionar el problema nacional i salvaguardar la vida, llibertat, autogovern, sobirania, l’economia de Catalunya,
Mentre no es resolgui el que puguem acordar per solucionar cabdalment el cas dels catalans dintre d’Espanya, el Principat de Catalunya continuarà essent una nacionalitat autònoma d’Espanya, en pla d’igualtat i plena autonomia, en tots els ordres, i no hi ha autonomia real a Espanya si no es fa a la LOFCA * que el sistema de finançament siga a tant per habitant i serveis públics bàsics generals assumits, amb concert fiscal amb cupo per a totes les comunitats autònomes. Allò que cada administració estalvia s’ho queda aquesta per poder invertir i innovar i modernitzar govern i país. I sense revenges, ni càstigs, ni arbitrarietats, ni guerra nacional verbal, etc.
Feu-ho arribar al President, als partits del moviment catalanista i a …( qui fos convenient )
*Escrit a raig el 20 d’octubre de 2017, hi havia posat loapa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!