Un somriure emprenyat

He trobat una veritable joia. És un material perfecte per a explicar què és el nacional-catolicisme espanyol. Parlo de la revista "Alfa y Omega" editada per l’Arquebisbat de Madrid. Recordem que el titular d’aquest Arquebisbat és Rouco Varela.

Un dels números de la revista recollia declaracions del mateix Rouco: "para un católico -añadió-, no puede caber ninguna duda sobre la valoración ética del terrorismo; ni tampoco sobre el reconocimiento de la exigencia de guardar generosamente el bien de la unidad, la herencia multisecular que hemos recibido», esto es, «una fecunda historia común, que ha convertido a España en uno de los grandes agentes de la historia universal".

Sensacional. Està clar que mai no podré ser catòlic ni espanyol, i la meva consciència no s’altera gens pel que pugui dir cap arquebisbe sobre les meves idees polítiques. Però, i els fidels, els membres  de la Santa Iglesia Católica Apostólica y Romana (ICAR) (sí, en castellà, clar!), s’han de considerar obligats per aquesta exigència?. Si són desafectes a la idea d’Espanya, si fins i tot gosen procamar-se independentistes, estan en pecat? Mortal o venial? Perilla la seva ànima, estan condemnats? Es poden confessar de secessionisme? I la penitència, un parenostre i tres avemaries?.

— Pare, em confesso. No sóc un bon espanyol. Sovint tinc mals pensaments sobiranistes.
— Quants cops, fill meu?
— Gairebé tota l’estona, pare.
— Estàs penedit de veritat?, Doncs la teva penitència és…

Estem al segle XXI i l’Església espanyola (o un arquebisbe  i expresident de la Conferència episcopal no la representa prou?) encara fa matèria moral d’aspectes purament polítics. La unitat d’Espanya no és una circumstància geopolítica, sinó un bien que sin ninguna duda cal guardar generosamente si s’és un bon catòlic.

A partir d’aquí, podeu imaginar la resta de perles que es poden trobar a la publicació. Les desqualificacions més obscenament demagògiques contra l’assignatura d’Educació en Ciutadania  i crides descarades a vulnerar la llei civil no impartint aquesta matèria. Continues expressions contràries al govern. Fins i tot afirmacions en la línia de l’existència d’una "conspiració" que implicaria ETA, els socialistes i ves-a-saber-qui-més en l’atemptat de l’11M.

Ni el llenguatge ni els continguts d’aquesta revista s’aparten gens de la gasòfia informativa de El Mundo o la COPE.  Clar, direu, la COPE també és propietat de l’Església. Però no és el mateix, i el cas d’Alfa Omega és encara més greu.

Sobre el paper, la COPEés pertany a un grup de comunicació amb domini accionarial de l’Església, de la mateixa manera que tants altres grups i empreses tenen interessos en altres empreses del món de la comunicació. Sovint, davant les queixes pels excessos del Federico J. Losantos i altres joies com ell, els portaveus de la propietat de la cadena es justificaven emparant-se en la llibertat d’expressió i d’opinió del personal que tenen contractat.

Però Alfa y Omega és un òrgan oficial. És a dir, una revista sense finalitats comercials, directament editada per l’Arquebisbat. I en aquest cas, les opinions, tots els continguts que recull la publicació sí que són de plena responsabilitat de la seva editora i expressió de les seves idees.
 
Continuarem comentant altres "perles" que es poden llegir a Alfa y Omega.Hi ha molt material.