Un somriure emprenyat

Les darreres declaracions de dos o tres diputats del PSC respecte als mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals són exponents d’un denominat "no-nacionalisme" d’arrel purament estètica que s’acomoda als referents espanyols amb la mateixa alegre frivolitat que rebutja contemplar el món des d’una òptica catalana. [Continua…]

El diputat Joan Ferran en la seva correcció política d’internacionalista d’orientació mesetària, reclamava l’eliminació de la "crosta nacionalista" dels mitjans públics catalans,  i com a exemple i argument citava explícitament la informació meteorològica, excessivament cenyida, segons ell, als Països Catalans. Aquesta ment preclara de la política, aquest esnob addicte a l’estètica universalista prêt-á-porter especialment dissenyada per a peninsulars, aquest vocacional del comissariat polític, reclamava que els mapes, i la informació, d’aquest espai informatiu s’estenguéssin a Espanya i, afegia, també a Europa. Avui, la informació del temps dels canals de TVC es centra sobretot en el principat i es fa extensiva en segon terme d’ordre i intensitat informativa als Països Catalans. Després, almenys les darreres vegades que la vaig veure, esmenta la temperatura de diverses capitals europees, entre elles Madrid.

És normal que la informació que ofereix un mitjà, i diria que sobretot la meteorològica, es centri especialment en l’àmbit territorial que coincideix amb l’abast que li correspon, és a dir allí on hi té la major part de la seva audiència.  A l’haver d’abastar menys territori, la informació pot ser més detallada i ajustada, i sobretot resulta més pròxima i interessant als espectadors, que s’identifiquen amb paisatges i toponímies coneguts, quotidians. I això és tan natural com que un mitjà comarcal informi primordialment de la seva comarca, o que un mitjà espanyol informi especialment d’Espanya, o que les grans revistes científiques, per posar un cas, ja tinguin una dimensió totalment global.

La mateixa televisió no-nacionalista de la no-nació espanyola ens informa, des de sempre —recordem en Mariano Medina parlant del temps a "levante" y al "noreste", a Finisterre, al Cabo de Gata i el Sistema Penibético—, del temps a l’Espanya peninsular, a Ceuta i Melilla, a les Balears i a les Canàries. I ja que el nostre brillant diputat ha de basar-se en l’evidència cartogràfica per a acreditar el marc referencial de la línia informativa d’un mitjà, destacarem ni tan sols es sorpren gens que la major part dels dies no es faci en aquesta informació de les televisions espanyoles ni tan sols una sola referència a Portugal, present com és als mateixos mapes que es mostren.

Que siguin clars. Si un mitjà que reconegui com a seu l’àmbit català, —del  Pricipat prioritàriament, de la resta dels països catalans en segon terme—, perquè s’adreça al públic d’aquests territoris, els sembla xaró i poc modern, xirucaire, estret de mires, ridícul, provincià, que ho diguin. Si xalen més amb el referent nacional espanyol, perquè és més gran i poderós i els sembla menys nacionalista i més excitantment universalista, que no se n’amaguin. Si creuen que aquesta visió espanyola s’ha d’imposar a la visió catalana perquè és la normal i la no-nacionalista, que ens ho manifestin obertament. I llavors que expliquin quin és el seu catalanisme, i perquè defensen el federalisme, i quina punyetera pedagogia de quina fotuda "Espanya plural" hem de continuar fent els catalans per a fer-nos simpàtics. I que ens confessin d’una vegada que no és que vulguin treure "crostes", sinó anorrear l’oferta informativa coherent amb una visió col·lectiva de Catalunya per a substituir-la amb mitjans on la unitat de mesura sigui la espanyola.

Només espero que no s’iniciï una cacera de bruixes al mitjans de la CCMA.