TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Tota la família menys un, ens hem passat una setmana a Lanzarote amb la intenció clara de no fotre brot a partir del segon dia – amb dos et ventiles tot el que s’ha de veure o no-.

Desconnectat de tot, diaris, televisió, revistes, etc… La nostra preocupació era a quina nova platja tocava anar. Hom, tant de lleure l’aprofitat per observar, mirar, pensar i reflexionar, sobre tot reflexionar…

Reflexionar sobre el nombre creixent d’enzes disfressats de cultes, culturistes li diuen ells.De com les noves tecnologies de la informació han fet creixer, o més ben dit, han fet sortir de les cavernes de la incultura una munió de mediocres amb ínfules de superdotats.

Un d’aquests en una de les visites que varen fer, al sentir-nos parlar en català, va desplegar tots els seus coneixements envers la relació Catalunya-Espanya:
“Mira estos hablan catalan. Alguien les tendrian que decir que fuera de Cataluña, esta prohibido hablar en catalan”. Si, es cert, segons aquest catedràtic el català només es legal a Catalunya, a la rest del mon esta perseguit. “Alguien se lo tendría que decir” va afegir la dona/parella/acompanyant, del expert.

Jo, no em vaig podre estar d’atensar-me i dir-lis:”No he podido evitar el comentario sobre que mi familia y yo hablasemos entre nosotros en catalan”. En un primer moment em va mirar com aquell nen que ha estat enxampat amb una malifeta, però un cop es va refer em va dir:”Ya que lo menciona, decirle que el catalan solo se puede hablar en Cataluña, y que en el resto de España se ha de utilizar el castellano porque el catalan no es legal” -i es va quedar tant ample!-. En aquest punt va intervindré la meva vena foteta – que tants problemes m’ha portat, tot s’ha de dir-. “Y estaria usted en lo cierto si yo fuera español, pero resulta que no lo soy”. “¿Ah, no?”. “No señor, soy andorrano, y como usted sabra en Andorra el único idioma oficial es el catalan, aunque tambien hablamos -como los catalanes- el castellano”. “Por consiguiente creo que como ciudadanos andorranos las leyes españolas no nos afectan, y en este caso si que podemos hablar en catalan”.

Arriba’t aquest punt, ell es va quedar per uns moments pensatiu, i em va contestar molt educadament:”Si es asi -que jo fos andorrà-, le pido disculpas, y efectivamente, para ustedes que no son españoles esta ley no les afecta”.Per acabar de rematar-ho em vaig interessar sobre aquesta suposada llei de la prohibició de parlar català fora de Catalunya, i ell em va dir que si, que ho recull una sentencia del Tribunal Constitucional de quan es va recórrer l’Estatut. Després d’aquesta explicació, li vaig preguntar si sabia de quin import era la multa, i aquí va tenir la humilitat de dir-me que ho ignorava. Però que si volia saber-ne més que ho busqués al Google que segur que ho trobaria. “Al Google?”, “Si, en el Google.Es que desde que existe Internet uno puede saberlo todo”.

Fins aquí va arribar la trobada, i jo metre esperava a que la família sortís de la botiga que hi ha al final de tota visita, em vaig quedar reflexionant: Internet en mans de segons qui, es com allò de les pistoles…que les carregar el diable

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!