TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

El passat dissabte día 10 de Març, mentre fullejava el Periodico de Catalunya, em vaig quedar gelat al veure un reportatge que signava en Toni Sust intitulat “Los padres de los viernes”, fent-se resò de la protesta que  regularment l’associació APRODEME (Asociación para la defensa del menor) fan davant la seu de la DGAIA. Fins aquí tot correcte, el dret d’uns pares de asociar-se per defensar els que ells creuen que l’Administració ha fet malament i han abusat del seu poder.

El que em va deixar sense alè, i molt indignat, va ser al llegir que el fundador d’aquesta Associació es el meu ex-cunyat Francisco Cardenas. Ell? Com pot tenir la barra de promoure una associació en defensa del menor quan la DGAIA mai hagués tingut que aprova la seva sol·licitud?. Requerida la DGAIA per el periodista, va declinar donar la seva versió del cas. Una vegada més.

No entraré a desmentir tota la seva versió – un conte de fades molt ben explicat, per cert-. Però si que entraré en el perqué la DGAIA, mai ha volgut pronunciar-se públicament sobre el seu cas:

La DGAIA mai s’ha defensat de les acusacions del Sr. Cardenas, perquè si ho tigués que fer, hauria de donar moltes explicacions, començant per el fet de que la ex-dona del Sr. Cardenas – la meva cunyada-  estava assignada com advocada a la DGAIA. Sinó no s’explica que uns pares fértils i sense cap problema físic per tenir fills, aconseguíssin en un temps record un nadó català de sis mesos de vida.

Tampoc podríen explicar que poguessin passar els controls periòdics sense problemes, quan era ben palés els problemes que tenia la parella: abús d’alcohol, violència de genere, tant d’ella com d’ell – he estat testimoni preséncial- i brots psicòtics amb intents de suïcidi pel mig, ingressos a la unitat psiquiàtrica del Clínic de Barcelona,etc…

Haurien de donar moltes explicacions de perquè en uns pares d’acollida – en aquest cas a la mare- se li feien controls sanguinis d’una manera habitual per comprovar els nivell d’alcohol a la sang. O com es que no varen detectar que un cop es varen “descuidar”  d’anar a buscar a la nena a l’escola?

Com es possible que davant les nombroses evidencies, mai ningú  de la DGAIA, es poses en contacte amb  un dels quatre germans de la mared d’acollida?. En aquest punt, haig de fer un mea culpa per no fer res. Mai vaig  trucar a la DGAIA després de cada visita que fèiem a la nena a casa seva i veiem segons qué.

Per tot aixó la DGAIA no diu res. No diu en els associats d’APRODEME que facin fora en el seu fundador si volen tenir credibilitat. No diu en el periodista de El Periodico, la realitat del perquè li varen prendre la custodia en els SR. Cardenas, no fos cas que estirés de la manta, i més d’un i de dos responsables de la DGAIA saltessin del seus carrécs, i tinguessin que fer front a una acusació de tràfic d’influencies, prevaricació i/o favoritismes.