Aquesta amenaça de vaga és una vergonya. Els treballadors tenen dret a reivindicar, no haurien de tenir dret a boicotejar. El MWC és l’event m’es important que ha passat a Barcelona des dels Jocs Olimpics.
TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
A tothom que aquest dies se li ha preguntat per la vaga dels treballadors de la TMB, comença amb allò de: “Des del meu respecte per al dret de vaga i a les reivindicacions que segurament son molt justes…” Per passar després a criticar que, aquests senyors es vulguin carregar l’esdeveniment més important, i el de més prestigi internacional que es celebra a Barcelona de tot l’any. Perquè? doncs per reivindicar que se’ls hi pagui un 2,4% més. Doncs aquest blocaire en aquests treballadors no els respecta, ni la seva reivindicació, ni el segrest de la població que paga el servei dues vegades; una mitjançant els impostos i un altre pagant el viatge.
No entenc, ni vull entendre, una vaga en la que es perjudica a altres treballadors que no tenen, segurament, els mateixos privilegis que els de la TMB, com per exemple, que no tingui cap cost per el treballador esta de baixa per malaltia, aquest fet, el de la baixa, explica que durant tot l’any s’hagi mantingut una mitjana d’uns 500 treballadors de baixa – un 6,8% d’una plantilla de 7.300- amb un cost de 5.000.000 d’euros l’any. Sense comptar plans de pensions, més de trenta dies de vacances l’any, etc… Diuen que no son funcionaris,i es cert, però l’índex de acomiadaments es inferior a l 1%. I per acabar d’adobar-ho, TMB ha de paga 411.000€ a 672 conductors perquè varen denunciar a l’empresa per no respectar els “15 minuts de l’entrepà” ( vegeu aquí)
No entenc, ni vull entendre, una vaga que en comptes de perjudicar en els gestors, com per exemple obrint les taquilles i deixant passar a tothom gratis, penalitzar en els usuaris-accionistes, agreujant i precaritzant més la seva situació personal i professional.
Estic cansat que els treballadors públics, funcionaris o no, utilitzin el fet d’estar en un lloc de treball públic de primera necessitat per els seus interessos, perjudicant en els més perjudicats de tota aquesta crisi, la població. Estic cansat d’aquest xantatge disfressat de dret. Que els mossos em neguin el meu dret d’utilitzar la meva llengua. Que els controladors aeris juguin amb els meus diners i em facin perdre negocis, o m’impedeixin poder despedir-me d’un esser estimat que ens ha deixat. Que el personal sanitari posposi fins a un any la meva operació de cataractes, perquè degut a les jornades de vagues i d’aturades, han de re-assignar-ho tot. A ells, se’ls hi en-re-fot els perjudicis i la trepitjada de drets dels usuaris. Reclameu en els polítics!, bramen quan ens queixem: Ells son els culpables de tot!. Doncs, si son els culpables perjudiqueu-los a ells, i deixeu-nos en pau a la resta, que ja en tenim prou d’aguantar l’aire de suficiència i perdonavides que gasteu quan anem a la comissaria, al Cap, o pugem a l’autobús i no ens dieu ni bon dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!