TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Em varen convocar al Despatx de manera urgent el passat Divendres, per assistir a una reunió molt important. Sabia però, que aquella “reunió” era per que algú dels dos responsables anàvem al carrer, juntament amb 20 més de la resta d’Espanya, vaja l’ERO esperat. La nit anterior no vaig poder clucar l’ull, no per por de ser jo l’escollit, ans el contrari, per por de qué fos l’altre el que se’n anava. Per qué? doncs perquè el qui es quedés, hauria de treballar 12 hores al dia saben que per els voltants del proper Març, anirà al carrer amb la incertesa de no saber quan cobrarà la indemnització.

Aquell divendres, a primera hora vaig trucar al despatx. El company va contestar:

 -Diguem Jordi – El tó confirmava el que jo em temia-
 – Només contestam una pregunta. Tú o Jo?, li vaig preguntar sense preàmbuls, ni un Bon dia de cortesia.
 – Tú. La rapidesa en la resposta, i el posterior silenci, esperaven un estirabot, o un mecangóndeu per part meva. Rés d’aixó.
 – Ara vinc, trigare una mitja hora. Vaig penjar, i em vaig acabar el café amb llet amb un somriure a la cara.

Em vaig sentir alliberat, i content, molt content. No, no va estar una reacció histèrica o irresponsable, feia quasi un any que veia l’inevitable, es més, jo apostava que el seny dels nous Directors  s’imposses i fessin tancar la divisió l’estiu passat. No va ser així, i hem tingut sis mesos de gràcia del tot innecessaris.

Aquest any he anat donant pistes a traves d’aquest bloc, fins i tot en vaig tragar un gripau fent un post de rectificació, no per por de perdre la feina, ja que en aquells moments era del tot inadequat fer-me fora, sinó per no haver de patir un infern el temps que em quedava dins l’empresa. ( al final del post trobareu els enllaços d’aquests posts)

Veien l’inevitable, el Març de l’any passat vaig endegar junt amb el meu fill una nova empresa ” Produccions del Primer Cinquena, S.L“, dedicada a fer màrketing audiovisual, publicitat, pagines web i lloguer de material audiovisual, tot això hauria, i ha de finançà, el que realment volen fer: pel·licules, començant per curtmetratges i acabant per els llargmetratges.

Dit i fet, el Dilluns 15 de Gener del 2012, em vaig convertí en un emprenedor, i m’hi vaig capbussà, fent trucades, enviant e-mails, millorant la pagina web, etc… Hi que voleu que us digui estic content, molt content. El camí serà llarg, costerut, però el més important, hi ha un camí. Soc feliç.

POSTS RELACIONATS:
ESCLAU DE LES MEVES PARAULES
LA NORMATIVA I LA MARE QUE LA VA PARIR
LA NORMATIVA I LA MARE QUE LA VA PARIR! (II PART)
NORMATIVA I LA MARE QUE LA VA PARIR (III PART)