El cas del Undiragan…Undargagarin, bé el que jugava a handbol amb el Barça, em fa gracia, ara tothom es sorprén i es posa les mans al cap perqué el noi, se’n va aprofitar de portar en les seves targetes professionals el logotip de l’empresa del sogre. Logotip, que ves per ón, li obria totes les portes, fins i tot les de cabdals…les més importants.
En canvi no ens escandalitzem, quan “La Caixa” li dona feina a la Infanta Cristina sense passar per una selecció de personal, o quan a la germana de la Letizia, li donen feina al Ajuntament de Barcelona, o quan al Marichalar després de casar-se, de cop i volta el nomenen conseller a cinc consells d’administració, que vet-ho a qui, perd quan es separa – deu ser allò que fan moltes parelles quan es divorcíen, es tornen es regals de noces que els hi han fet les famílies respectives-.
Quants negocis, negociets, tripijocs, s’han fet en el nom del sogre? Molts, i se’n continuaran fent sense preguntar perqué ens agradi o no, en segons quins ambients el nom fa la cosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No vull semblar purista, peró un dels problemes a resoldre es la decència personal.
Es poden fer totes les il·legalitats que calgui, peró d’una forma decent. No és broma, la “legalitat” no és la Justícia (amb majúscula, com a essència del Dret). I aquesta és la que no ens hauriem de saltar.