TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Aquest mes de Febrer amb gepa, ha estat un mes  d’un crescendo de males noticies económiques i d’avisos de que ens anem preparant, que les retallades que s’han fet fins ara no han estat rés, un aperitiu. Qué ara si, ara ja ve el llop i s’ho encruspirà tot, que hem malbaratat recursos a dojo, i que el dèficit real es el que diuen ells, no el que han dit els altres. Potser si, però dir-lis en els de les estisores, que tallar i retallar es molt fàcil i, el què es difícil, és cosir sense que ès noti el set que ens han fet a les butxaques.

Ara, pel que fa a Catalunya si més no, toca començar a gestionar d’una manera eficient, auditant amb rigor, mirant-se en que gastem els euros, no acceptant que la partida de “Despesa variable” – on hi cap tot, massa- de molts dels Hospitals, Universitats, i diferents organismes públics no se’n cruspeix-hi el 10% – com a mínim- dels ingressos. Qué la partida de “Despeses de representació i protocol” no sigui d’un 20%. Què es deixi de pagar quantitats astrónomiques per informes que no resolen res, per reculls de premsa que costen quatre duros i es paguen a preu d’or -Perqué no utilitzen els serveis de l’ACN? per posar un exemple-, perseguir la corrupció consentida qué es produeix quan el responsable té diferents carrécs creuats, i a més interessos particulars. Retallaríem menys, o si més no millor.

No tot es saber retallar, també se’ls hi ha d’obligar a gestionar bé.

Us deix-ho amb els més llegits del mes.