TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Esgotador, ha estat un mes esgotador. Pel que fa a la política, els del PP s’han començat a calentar-se, i la majoria absoluta se’ls hi ha posat dura i formosa, i es clar, han començat a treure pit; que si tornarà el castellà a les escoles amb classes de 45 alumnes – quins vells temps!-, qué si no pagues t’intervinc encara que et degui diners, que Espanya sempre ha estat “Una Grande y Libre” amb el permís de Merkel, els mercats, Argentina, Bolivia, etc…, etc… Els d’aquí – polítics- res de res; qué si no podem fer res, qué ves en compte que seré més sobiranista que mai, qué d’acord retallaré més si em fas aquelles promeses tant espanyoles que mai s’acaban complint però que tant bé ens van a nosaltres, etc… El mateix de sempre.

En canvi el poble, que no la anomenada “Societat civil”, ha començat la seva petita revolució deixant de pagar els peatges amb el lema #novullpagar , i van fent via, segons Abertis ahir varen deixar de pagar 2.500 vehicles, i no s’aturaran. Menys paraules i més acció -jo afegeixo més crédits a les empreses-

Pel que fa a mi, molta feina, no em puc queixar, bé si, ara falta que me la paguin. Es curiós, pactes un preu per fer un treball audiovisual, i quan el tens fet  i veuen el resutat et qüestionen el preu, lleig, molt lleig, i esgotador però…continuem endavant.

Bé, Us deixo amb els més llegits del mes