TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Els que llegiu algun cop aquest bloc, vaja cada 28 de Desembre, sabreu que avui es l’aniversari del meu fill. No, no penso recordar com va arribar al món, perquè com ja he dit abans, cada 28 em llegiu i per tant la historia ja esta explicada. Per resumir, la part final del titól, alló de passerell, no va per ell. Més aviat, va per tota aquella gent que creuen que la majoria ens mamem el dit, es clar, com som el que se’n diu el “populatxo”, ens volen fer passar bou per bèstia grossa. No, no faig referéncia als nostres polítics, d’ells ho espero tot, i com a tals està en la seva condició.

Faig referéncia a tots aquells que en les seves respectives vides: familiars, professionals i socials, es creuen que son els primers de la classe -reminiscéncia d’un passat acadèmic poc brillant i fins i tot obscur-, i que la resta, som els “tontets” que ens ho empassem tot. Anem per ordre:

Els familiars, en principi propis, que des de ben petit o petita intenten alliçonar-te i dir-te el que has de fer per ser un home o dona de bé. Bé per ells, es clar, et diuen el que has d’estudiar, i el que no. Et donen consells, que no son altres que frases tópiques manides i antigues. I ja no parlem dels familiars aliens, altrament dit polítics, aquí tenim tema per sucar-hi pa!.

Els professionals que cada cop que obren la boca es per dir una sentencia, no deixen de donar consells, i a sobre els hi has de donar la raó. Els mateixos que et presenten uns “projectes propis” com si fossin els deu manaments, i no deixen de ser una “tira cómica”, peró tu has de dir amen. Els mateixos que et veuen com un tonto útil. Els mateixos que per la seva “gran experiència” s’han fet un perfil psicològic de tú, en el que tú no et reconeixes.

Els socials, aquí tenim dues categories. La primera, les relacions socials de “barra de bar”, aquí has d’aguantar el tipus amb “L’entrenador”, “L’economista”,”El que ho sap tot de tot, peró esta desaprofitat”, “El polític i la seva variant de President de la Generalitat, o la seva variant espanyola, del Gobierno”, etc… I la segona la de sobretaula, on sempre hi ha una representació de les altres dues especies, i aleshores ho tens tot. En aquest cas la única sortida que et queda es somriure i anar fotent-te whisky’s.

A tots ells, FELIÇ DÍA DELS INNOCENTS!, de part d’un dels passerells que els pateixen, i que es mamen el dit per no caure en el parany i dir ” I una merda!”.