temporada alta

4 de setembre de 2005

Sense categoria

79 comentaris

Començar a escriure aquest bloc a l’agost ha estat
una mica com començar una casa per la teulada. Com fer que un mes en el que a
la sacristia de la Catedral
de Girona hi ha més marxa que a totes les discoteques i lavabos públics de la
ciutat sembli atractiu? En tot cas, s’han acabat les entrades de `relleno’. Ja
està aquí el setembre.

Això a la nostra bonica però grisa ciutat vol dir unes
quantes coses:

Els nens tornen a cole i la majoria de gent a la feina.
Circular a les 5 de la tarda pel centre serà impossible, i trobar aparcament
poc més que un miracle.

Els estudiants universitaris tornen a la
UdG. I amb ells arriben les festes
universitàries, a l’Original pels de primer cicle i a Platea pels de segón cicle.
Els `estudiante universitario de 40 años busca…’ de la secció de contactes ja
es munten la festa per la seva banda, no patiu pas per ells.

Tornen a obrir totes les discoteques. A banda dels dijous
universitaris, una de les tradicions de Girona són les cues dels divendres a
L-Suitt. Una altra tradició és que no et deixin entrar. Per sort les
probabilitats que això passi són inversament proporcionals a l’edat. A més edat
i panxa, menys possibilitats que et prohibeixin l’entrada. Per tant, jo amb els
meus 27, gairebè entro sempre. Però encara no arribo al nivell d’entrar de
franc. O espero uns quants anys o els dedico unes quantes entrades de blog. Al
pas que vaig més que entrar de franc em trencaran la cara.

Tambè vol dir que tornen les festes privades. A les que no
estic convidat però que entro igualment. Com ara la 1ª festa gai celebrada al
bar MoMa, on tan sols arribar em vaig trobar de cara a un polític de la ciutat.
Jo el vaig mirar (perquè el vaig reconèixer), ell em va mirar (per raons
desconegudes) i vaig còrrer cap al darrera a demanar alguna cosa forta. Diria
que no va dir a ningú allò de `vostè no sap qui sóc jo’. No era el lloc per
aquestes coses. A la part del darrera em vaig trobar un polític de la ciutat
veïna. Són una plaga.

S’ha d’inagurar una nova discoteca, anomenada La Catedral, Notre Dame, o alguna cosa així. No se’n saben gaires detalls, només que està situada davant del parc de bombers, molt a prop de L-Suitt. Alguns diuen que és de Soofy Group, altres que és d’una muntinacional discotequera que munta discoteques tipus franquicia. Aviat en sortirem de dubtes.

Passant al tema de la cultura de dia (encara que sembli
mentida la llum NO em mata), arriba el festival de teatre Temporada Alta. Això
voldrà dir obres de qualitat en un escenari una mica precari, Sant Domènech, en
espera que s’acabin les obres del Municipal algún segle. Sempre ens quedarà el
Teatre de Salt. Em pregunto si aquest
any hauran millorat el sistema de venda d’entrades, perquè l’any passat les
opcions eren o bé el famòs telèfon de Caixa de Girona que sempre comunica, o bé
anar a fer cues quilomètriques a la taquilla als amplis i pràctics horaris de
venda d’entrades.

I a l’Octubre ens trobarem aquí les Fires de Girona,
conegudes arreu. Barraques, castanyes, xurrus, alcohol barat, gent pixant als plataners,
concerts de música (tots molt alternatius, si voleu musica electrònica us
tocarà pagar a les discos). Però el millor són les atraccions. Com cada any,
penso pujar a totes. 🙂

Deu n’hi do quina tardor. Es presenta interessant i molt i
molt calenta. Seguirè informant.