Un traçat de línia definitiu
Aquesta setmana arribem al final d´un debat massa llarg. El debat sobre la línia de 400 kV hauria d´haver estat un debat sobre el millor traçat. En lloc d´això el debat ha anat per vessants més filosòfiques, sobre si feien falta línies, sobre si el model energètic havia de ser aquest o un altre,… moltes coses enlloc de ser el debat que calia: per quin lloc ha de passar la línia.
El traçat que proposen com a definitiu passarà entre Darnius i Agullana, a tocar del pantà de Boadella, per sota Maçanet de Cabrenys, per sobre Tapis, i anirà a passar la frontera pel coll del Faig, a 965 m. d´altura. A partir d´aquest punt la línia baixarà ràpidament fins creuar el Tec, a 425 m., i tornar a pujar per sobre de les gorges de la Fou a trobar l´actual línia de Vic a Baixàs, a 920 m.
He de reconèixer que no és el traçat que més m´agrada. Jo havia apostat sempre per fer-lo el més ajustat possible al corredor d´infraestructures TAV i autopista, creuant per la Jonquera. Ha passat, però, que els francesos tenen un model de traçat diferent al que tenim aquí. Si aquí no volem que la línia travessi per espais de boscos i muntanyes, els francesos no volen que s´apropi a les planes.
D´aquesta manera el traçat definitiu segueix el criteri català fins la frontera, per allà seguir el criteri francès. El preu d´això serà travessar la conca de Maçanet de Cabrenys i fer més gran la destrossa de l´actual línia de 380 kV quan travessa el massís del Canigó. Jo encara hagués preferit fer servir el nostre criteri fins el final, creuant el coll del Portell i, una vegada en territori francès, fer servir el criteri francès i córrer paral·lel a la frontera fins trobar la connexió a les Gorges de la Fou. El nostre criteri de no malaguanyar el paisatge hagués arribat fins el final. I el criteri francés també s´hagués respectat.
Vist des d´aquesta perspectiva la pregunta que es farà molta gent serà: no hagués estat més convenient aprofitar el traçat actual de Vic a Baixàs com es va proposar en un moment?
De cap manera. La connexió per Santa Llogaia ens dona a les comarques de Girona un node elèctric molt fort, necessari no només pel TAV, per alimentar l´àrea de la Costa Brava de l´Alt i del Baix Empordà, sinó també necessari per evacuar l´energia produïda pels nous parcs eòlics de l´Alt Empordà. França també en sortirà beneficiada; l´any vinent ja no serà excedentària en producció elèctrica, i tenir un node prop de la frontera ben connectat amb la península ibèrica, amb un parc eòlic gens menyspreable i amb una futura central de cicle combinat a no gaires quilòmetres, fa a la connexió de gran vàlua per a l´estat veí.
La nova línia elèctrica de 400 kV ha aprofitat el traçat d´altres línies entre Sentmenat i Bescanó, entre Bescanó i Riudarenes, i entre Bescanó i Santa Llogaia. El criteri de distància de 500 m de poblacions i de 100 m de cases aïllades sembla respectat. Ara caldrà que el nou traçat fins la connexió sigui curós pels llocs que passa, soterrant el seu pas pel Coll del Faig, per exemple, i que els francesos tinguin el seny de no carregar-se el paratge de les Gorges de la Fou.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!