Tenim un nou govern. Visca el govern! Més val que ens ho agafem bé. Fa uns quants dies, quan es va presentar el Pla d´energia aprovat pel Consell Consultiu, vaig tenir la temptació d´acabar l´article amb la frase «President, canviï el govern i governem d´una vegada». No era per menys. Per resoldre si la línia de 400 kV era necessària o no per a les comarques de Girona va fer falta un difícil consens que va demanar una pila de reunions.
Doncs bé, la solució a la renovació del Govern ha estat mantenir la mateixa gent que el formava i agrupar les conselleries per àrees afins. I la renovació s´ha fet indefinida, com si fos un contracte laboral.
A fe que he intentat entendre-ho, i confesso que no puc. Sobretot perquè jo entenc un equip de treball com un grup que treballa amb objectius comuns amb una direcció definida. I això és precisament el que no és el govern. Ni és equip de treball, ni segueix estrictament la direcció del president, ni treballa amb objectius comuns. La impressió és que el Govern és una trobada de conselleries que governen autònomament, una posada en comú de viregnats independents. Es dirà que és exagerada l´anàlisi, però alguna cosa ha d´explicar que el resultat de la feina del Govern sembla que sigui nul·la. (…)
Aquests dies que s´ha parlat i negociat la remodelació del Govern, Miquel Iceta deia que no feia falta canviar ningú fruit del balanç del govern de Catalunya. Diu ell: «A part de l´impuls i aprovació del projecte del nou Estatut, el balanç de l´acció del Consell Executiu és que s´han aprovat 22 lleis (horaris comercials, contractes d´integració, millora de barris, modificació de la llei d´urbanisme, paisatge, conseller primer), 2 pressupostos, 13 avantprojectes en tràmit, nou règim d´incompatibilitats. S´ha produït el retorn dels papers de la Generalitat confiscats en la guerra civil, impulsat l´Euroregió, el reconeixement del català a Europa, participat en reunions de la Unió Europea, incrementat la despesa social i la inversió pública, s´ha produït l´Acord estratègic per la competitivitat i la internacionalització de l´economia catalana, s´ha creat un operador públic de telecomunicacions, aprovat el Pla de Recerca i Innovació, el Pla d´Energia, per al curs 2005-2006 hi ha 63 noves escoles i 2.000 nous docents, s´ha signat l´acord per la creació de 30.000 noves escoles bressol, s´han creat 2.280 places de Formació Professional, s´ha assolit el finançament universitari fins als 5.000 euros/alumne, s´han habilitat 302 aules d´acollida de nens, creat 7 noves escoles d´idiomes, 3 hospitals, 152 nous metges d´atenció primària, s´han iniciat les obres de 38 nous centres d´atenció primària, s´ha impulsat un programa de diagnòstic ràpid de càncer, s´han creat els 2 primers jutjats de violència contra les dones, s´ha augmentat un 23% el pressupost de cultura, s´ha aprovat el nou mapa de presons, s´ha iniciat la construcció de la Ciutat de la Justícia, ha començat el desplegament dels Mossos d´Esquadra a Barcelona amb la creació de 10 comissaries, s´està impulsant la Xarxa Natura 2000, entre el 2005 i el 2008 es construiran 38.250 habitatges de protecció pública…».
El Sr. Iceta s´ha de preguntar davant d´aquest balanç per què l´opinió pública no en té un reflex concret, per què la sensació és que el Govern no funciona ni al ralentí.
Crec que hi ha nombroses raons. La primera pot ser que en algunes àrees s´espera més del que es fa. Recordo la meva disconformitat amb els 2.000 nous docents a ensenyament. És un increment, però massa modest per resoldre el greu problema de les aules. La segona pot ser la forma com s´assoleixen alguns acords, amb un soroll immens que amaga la virtuositat de la llei en concret; recordo el recent Pla d´Energia, amb un debat enorme sobre el sexe dels àngels. La tercera pot ser una clara intervenció d´alguns mitjans periodístics amagant l´obra de govern. Jo no crec en els fantasmes, però així m´ho han dit. La quarta pot ser una baixa capacitat informativa del Govern, que ha donat prioritat més al fons que a la forma, desmuntant la partida de propaganda del govern de CiU. Finalment, pot ser una baixa comunicació del president Maragall deguda al seu tarannà.
La veritat, però és que el problema de la comunicació del treball del Govern és un problema que ve des del mateix principi d´aquest. I no tinc la impressió que la reestructuració actual en àrees resolgui el problema, almenys en la seva totalitat. Hi ha por de parlar de les coses, por d´encetar debats que esdevenen debats interns, baralles entre socis de govern. La creació de les àrees millorarà una mica aquest aspecte, però cal anar més lluny.
Sempre he estat a favor de donar prioritat al fons en lloc de la forma. De destinar pressupostos a resoldre problemes en lloc de destinar-los a explicar com ho farem. És això el que ha fet el Govern actual. Però confesso que enyoro els discursos del president Pujol, els sermons de capellà que feia.
I és que la tropa necessitem sovint que se´ns aixequi la moral, que se´ns recordi els objectius a assolir, que se´ns digui en quin punt som en aquest camí. La tropa som febles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!