Un any negre; preparem les espelmes
Aquesta setmana els que em coneixen em diuen que tinc la moral baixa. Tinc raons per tenir-la-hi. Unes són d´expectativa empresarial. Veig que a la indústria li passa com als transportistes, als pescadors i als pagesos, que s´apuja l´energia i no podem repercutir aquest increment als nostres preus a causa de la competència internacional. No creguin que parlo d´una cosa petita. El gas a algú se li apujarà un 58%. I per part de l´electricitat ens trobarem amb una puja de cap al 40% en tombar l´any vinent. Fa mesos que veig a venir la patacada, preparant inversions, mirant que alguna entrada energètica sigui solar, però no arreglarem gaire cosa a curt termini. Això recorda el xoc petrolier de l´any 1978; tinc clar que l´any que ve veurem tancar algunes fàbriques, les més febles; i espero que nosaltres no estarem dins d´aquest grup.
Però la setmana ha estat plena de moviments sobre la línia MAT. Divendres de la setmana anterior vaig anar al programa d´en Cuní amb una cara a cara amb Pasqual Aguilar, portaveu de No a la MAT. Dissabte hi va haver una manifestació a Gandesa contra la instal·lació de parcs eòlics. Diumenge la manifestació a Girona contra la MAT. Dijous l´entrevista entre Bargalló i alcaldes de la AMMAT. Dijous al vespre una sessió al Cercle d´Economia a Barcelona sobre les Xarxes elèctriques. I durant tota la setmana força articles d´opinió al respecte. Del resultat de tot plegat no es pot pas estar amb gaire moral.
En Jordi Vilamitjana es demanava en un article per què l´oposició a la MAT és amb tanta contundència i a canvi amb altres infraestructures, amb ferides molt i molt més greus, no. En altres articles apareguts a Diari de Girona, un de Víctor Sánchez, es pregunta, «si no és necessària per alimentar la Costa Brava Nord, ni el TGV, per a què serveix? Diuen que és una autopista d´anada i tornada…, es podrien portar les centrals nuclears al nord d´Àfrica, s´hi podrien portar també les empreses industrials…». L´Àngel de Vega, diu «el problema crec que es troba en l´adequat manteniment de les línies que tenim. No cal construir enormes línies d´alta tensió que no faran altra cosa que destrossar el nostre paisatge privilegiat». I més endavant, «França necessita… vendre el seu excés de producció elèctrica a Portugal o al Marroc». Ja veuen, dos articles apareguts amb dos dies de diferència, un pensa que la MAT servirà per portar l´electricitat des del Marroc fins a França i l´altre per portar-la de França al Marroc.
Tot plegat és un debat de despropòsits, incoherències, informacions falses, mentides clamoroses, basat en una ignorància aprofitada per certs grups, com Greenpeace. Ho vaig comprovar en el cara a cara, quan Pasqual Aguilar va dir que la línia era «de doble circuit, un d´anada i un de tornada», i quan va dir que la línia soterrada encara tenia més impacte ambiental que l´aèria, quan no em va deixar explicar que havia de ser en corrent continu. És igual, tampoc ho hauria entès.
I aquest és el punt que m´amoïna. Fem un debat contra la ignorància. És com parlar a una paret. Quan exposo les necessitats de la línia, que si per alimentar la Costa Brava nord, que si el TGV, que si l´evacuació dels parcs eòlics, que si ens ha d´ajudar en cas de necessitat…, o bé no és escoltat, o no és entès, o no es vol escoltar, que és el que em temo. Perquè, després d´haver posat tots aquests arguments sobre la taula al final surt sempre el mateix argument: és que l´energia que necessitem ens la podem fer nosaltres amb un sistema de plaques fotovoltaiques. Mentida. Això és un barbarisme que Greenpeace ha col·locat en l´opinió d´una part de la societat. I ha calat tan a fons, que fa que el debat no es mogui i atrapi quantitat de gent. És el model de Placa i molinet que vaig definir fa temps.
Les plaques fotovoltaiques tenen un rendiment del 12 -13%. Per fer possible que la investigació i el desenvolupament de les plaques avancin, uns quants països, entre ells Alemanya i Espanya, paguen l´electricitat generada per aquestes plaques a preus astronòmics, a 36 ce/kWh en el nostre cas, quan l´electricitat produïda en una central té un preu mig de 4,85 ce/kWh. El creixement de plaques fotovoltaiques a Espanya ratlla el 40%. Per altra part, l´impacte de les plaques sobre el medi ambient no és zero, ja que en la seva fabricació intervenen metalls pesats i molta energia. Si el cost extern (ambiental) de la generació hidràulica és de 0,05 ce/kwh, el de l´eòlica de 0,09 ce/kWh i el de centrals amb gas natural de 0,9 ce/kWh, el cost extern de la generació amb placa fotovoltaica és de 0,28 ce/kWh. Un altre dia tornaré amb els costos externs, però ara és per deixar clar que les plaques fotovoltaiques no són la meravella que molts volen veure. Hi ha altres arguments. Quan algú obre i tanca un interruptor elèctric, algú del sistema elèctric dóna o treu potència a la xarxa. A la xarxa elèctrica no només hi ha energia, també hi ha potència. Una placa fotovoltaica evacua tota l´energia que fa a la xarxa, sense que ningú pugui decidir si fa falta o no. Per tant, és impossible, repeteixo, impossible, que existeixi una xarxa elèctrica només amb plaques fotovoltaiques.
La tecnologia s´ha d´emprar quan sigui madura perquè es pugui fer. I avui la millor tecnologia, encara que menyspreada per tot aquest moviment de la cultura del No, és l´energia hidroelèctrica, embassaments i petites centrals inclosos. La segona tecnologia madura renovable és l´energia eòlica, que a Espanya podria arribar a significar fins un 50% de la potència del sistema. La tercera energia renovable madura és la central solar termoelèctrica, on el sol escalfa oli tèrmic per produir vapor i amb aquest produir electricitat. A Andalusia se´n construeixen dues centrals i el Pla d´energia en preveu una al Segrià.
Insisteixo un altre cop que quan no hi ha sol ni bufa vent, això passa almenys durant el 80% del temps, l´electricitat ha de venir d´altres llocs. En el cas del vent i del sol això passa molt ràpidament, havent d´invertir el flux elèctric d´una direcció cap a la contrària. Això demana línies elèctriques de Molt alta tensió i molts nusos de connexió, per fer possible que els canvis de tensió no arribin als usuaris.
Ja sé que aquests arguments son difícils de veure per algú que no està avesat a la xarxa elèctrica. Aquesta dificultat és territori ideal per deixar anar arguments demagògics, mentides, falses veritats, moviment que està fent Greenpeace. Un exemple: fa unes setmanes va presentar un informe que es deia Renovable 2050. Conclou que seria possible generar 56 vegades la demanda elèctrica a Espanya només emprant energies renovables. Quan es va al detall de l´informe, s´explica que amb aquest càlcul, es necessita tot el territori disponible, cosa que és impossible. Però l´argument que ha calat a la societat és que fora possible generar 56 vegades la demanda amb energies renovables.
Per això estic desencisat. Algú em va dir sortint del cara a cara que és impossible debatre la demagògia amb la raó. En Xavier Soy es queixa que els ajuntaments son víctimes de la manca d´informació. Jo també veig que en tot aquest debat hi manca la informació de les companyies elèctriques, de tècnics, de la universitat, de la mateixa conselleria, i d´alguna patronal, com la FOEG.
Intentarem mantenir la calma defensant el bé comú de la societat, explicant que l´any vinent veurem tancar empreses i que nosaltres ja tenim a punt les espelmes. Serveixin almenys per desitjar-los un bon any vinent.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo sóc molt més pessimista que tu i suposo que per això crec que cada cop sóm més aprop de l’utopia.
Encara no entenc per què sobreexplotem els recursos, per què necessitem tanta electricitat, per què necessitem corre tant, per què necessitem dutxar-nos tres vegades al dia, posar rentadores amb una o dues peces de roba, tenir tres o quatre aparells de ràdio engegats, mirar la tele sense que facin res, … Que la MAT ha d’existir és tant clar com que cal continuar creixent i progressant cap algun lloc que ningú coneix.
El model insostenible demana les solucions que necessita: la MAT, les MAT de tots els sectors són necessaris per mantenir l’Estat del Benestar (?). Però jo començo a pensar que preferiria anar a buscar l’aigua a la font i gestionar els boscos per tenir l’escalfor d’abans. La tele no em diu res i potser arriba el final de les curses bojes cap al no-res.
Amic joanvila, potser deus fer molts debats i escrius uns articles molt llargs, que em llegeixo, però de vegades portes els papers una mica molls. El "preu astronòmic" a que es paga l’energia fotovoltaica venuda a la xarxa és de 0,42 kw (any 2005), el 575% de la TEMR, però no et pensis que la paguen les companyies ni el govern, no, la paguem tots en la factura de l’electricitat , en els impostos, on també es paga encara la moratòria nuclear. Ja se que et preocupa molt que les empreses tinguin tota l’energia disponible que els calgui, però a mi em preocupa mes la que llençen , tan per les ineficiències com per el condemnat segon principi de le termodinàmica que, per dir-ho amb paraules entenedores, anuncía que a cada bugada es perden com a mínim TRES llençols a les centrals tèrrmiques i una mica menys a les de cicle combinat.
De manera que la FV, amb tot el miserable 12/13% és gratis del tot i no contamina, i a més és DEMOCRATICA, perquè esta a l’abast de qualsevol. I si vols sumar-hi les externalitats, no fem trampa i sumem-les a totes les formes de produïr energía. Aleshores el preu de totes les altres es dispararia exponencialment.
La eòlica, efectivament, és la que té un major poder de substitució de les no renovables i s’ha de potenciar sense deixar-se portar per els carallots de NOminus vobiscum.De totes maneres procura ser mes curòs amb les dades que dones, perquè algunes no les sé, però d’altres sí, i no costa gaire de consultar-les abans d’escriure. En seguirem parlant
Necessaria en combinació d’altres. La energía fotovoltaica està infrautilitzada, i estalviaria molta llum d’ernergies més contaminants, no renovables i amb major impacte ambiental.
La fotovoltaica sols te una despesa inicial més elevada, que és recupera després amb excreix.
Qualssevulla conducció elèctrica pot dur corrent en un sentit o en l’altre. No és cap carallotada que l’excedent elèctric de les nuclears gavatxes avui anés en sentit Marroc o Algèria i, quan haguem aconseguit liquidar les centrals atòmiques a Europa, des del Marroc o d’Algèria ens vingui electricitat nuclear. [A Europa són molt ecològics, a l’Àfrica que es fotin, no ve d’un pam.]
Tampoc no és gens net ni sostenible, per molt que sia energia renovable, instal·lar 10 parcs eòlics a Terra Alta (o una Tèrmica, de carbó!, a Matarranya) quan la poquíssima indústria que hi ha, amb tres ventiladors n’hi ha prou (i encara, ben posats, farien bonic).
Amb els recursos (energia, aigua, etc,) s’ha de planejar amb visió de futur, i no amb ulls d’especulador. El progrés realista consisteix en dur allò necessitat de recursos on aquests hi són, no a l’inrevés. Si la Cosat Brava necessita electricitat, que posin ventiladors a pertot (a la mar n’hi caben molts; per exemple, davant de Platja d’Aro quedarien molt en sintonia amb el paissatge del litoral). Potser el que cal és que repartim recursos i necessitats més "democràticament" i no a la manera espanyola (dictadura de la majoria): tu ets solidari perquè mano jo, i a callar!
Les energies renovables que s’aprofiten dels fenòmens naturals, implantades a gran escala, provoquen una alteració a la natura que també s’ha de valorar com a costos ambientals.
Les plaques solars, absorveixen la radiació solar, impedint la reflexió dels raigs i l’escalfament del sòl, que contribueix a suavitzar les temperatures nocturnes. Els aerogeneradors amb superfícies de desenes de mils de metres quadrats, que esmorteeixen la velocitat del vent a la meitat, vents que desplacen masses d’aire carregat d’humitat i són responsables que la terra no sigui un desert. Hi podem sumar els efectes de les centrals hidroelèctriques. Si ens especialitzem amb alguna d’aquestes fonts, també caldrà limitar el seu ús per reduir l’impacte a la natura.
Doncs quina és la solució? La sabem , però nosaltres no la gaudirem. La fusió nuclear, amb l’impuls donat amb el projecte ITER, i les centrals solars a l’espai. Malauradament, sembla que manqui un Crac en les fonts energètiques actuals, per donar un impuls econòmic en aquests macroprojectes. Si fórem en l’època de la gerra freda, i aquest fos un bé de valor o poder, potser altres aires bufarien.
Estem instal.lats en el cofoisme, ens està bé el que tenim, i no volem canviar res. En tenim prou amb línies d’alta tensió contruïdes fa 40 anys, amb una previsió de creixement que qüasi ens ha dut fins avui dia. I ara qui s’atreveix a fer planificacions agoserades? o només sabem anar fent pedassos o obres que són ineficients al cap de poc d’esser inaugurades?
El 18 de desembre les pàgines d´opinió d´aquest diari publicaven un article de Joan Vila, una de les persones que més ha destacat en la defensa de les línies d´interconnexió de molt alta tensió (MAT). Des del punt de vista de la pataforma No a la MAT el contingut d´aquest article té un to i una sèrie d´idees que considerem que cal matisar.
L´escrit s´inicia amb una afirmació que reapareix al final: l´augment dels preus de l´energia farà que durant 2006 les empreses catalanes més febles es vegin abocades a tancar. La situació és realment preocupant i extensiva a la resta de la Unió Europea (UE), importadora del 50 per cent dels recursos energètics que consumeix. També és inquietant comprovar que durant molts anys, i fins al 31 de desembre de 2005, els preus de l´electricitat per a fins industrials a l´Estat espanyol han estat dels més baixos de la UE (Font: Unesa).
Malgrat aquesta conjuntura favorable hem vist tancar empreses i hem patit el fenomen de la deslocalització, per tant és ridícul vincular aquests fets només al preu de l´energia. D´altra banda, ningú no ha assegurat que augmentant la capacitat d´interconnexió elèctrica amb França les empreses puguin gaudir d´energia elèctrica a un preu més competitiu que l´actual.
En un mercat liberalitzat el preu de l´energia no l´hauria de fixar el Govern central en funció de l´índex de preus del consum, ni hauria d´estar per sota del cost de producció. Aquest fet distorsiona la competència, manté l´economia en un carreró sense sortida d´ineficiència energètica i insostenibilitat ambiental. La veritable liberalització del sector elèctric espanyol passa per potenciar la generació distribuïda i l´ús d´energies renovables amb totes les tecnologies a l´abast (eòlica, solar termoelèctrica, solar fotovoltaica, biomassa, hidroelèctrica, xemeneies solars, mareomotriu, geotèrmica, hidrogen) cosa que es traduiria en l´aparició d´una munió de petites empreses i comunitats d´usuaris.
Alhora, comportarien un canvi en el model de gestió de la xarxa de generació i distribució, crearien un marc de competència real i trencarien el domini dels tres grans grups energètics.
A continuació, Joan Vila nega que es pugui fer un debat sobre les infraestructures i el model energètic perquè la qüestió, segons ell, està mediatitzada per la ignorància i les mentides dels opositors a la MAT i culpabilitza Greenpeace de ser un grup intoxicador que llança propostes inviables. Es refereix a l´informe Renovables 2050 que l´organització ecologista ha donat a conèixer per difondre la potencialitat de les energies renovables a l´Espanya peninsular.
Aquest informe ha estat realitzat per enginyers industrials i investigadors de l´Instituto de Investigación Tecnológica, centre vinculat a la Universidad Pontificia de Comillas. Aquest centre té molts anys d´experiència elaborant projectes tecnològics, treballs d´assessoria i investigació sobre sistemes elèctrics per encàrrec d´organismes del mercat elèctric espanyol, de la UE i dels grans grups energètics; per tant alguna credibilitat deu tenir, oi?
L´animadversió de Joan Vila cap al grup ecologista Greenpeace amaga una por envers la capacitat de les energies renovables i de les tecnologies més eficients per crear un mercat energètic de producció distribuïda, un model que es basa en la generació d´energia a partir de fonts renovables, proper al lloc de consum integrat en les xarxes de transport elèctriques existents actualment.
El prejudici sobre la situació d´immaduresa de les tecnologies renovables es basa en la generació d´energia elèctrica a partir de les plaques solars fotovoltaiques. Joan Vila qüestiona els costos de producció i els costos externs (ambientals) comparant-los amb els costos de l´energia eòlica, la hidràulica i el gas natural; per què no els compara amb tots els costos de l´energia nuclear? Aquest és el cas de l´energia que ens arriba importada de França a través de les interconnexions.
Joan Vila justifica amb aquestes idees l´endarreriment en l´aplicació de l´Estratègia de Lisboa 2010, elaborada per la UE. Aquest document parla de polítiques d´estalvi, d´eficiència energètica i de la incorporació generalitzada d´energies renovables a Europa, fet que faria d´aquesta zona «l´espai econòmic més competitiu i dinàmic del món d´aquí al 2010». Altres països han reglamentat d´una manera oberta i sense obstacles l´entrada en el mercat energètic de les energies renovables i han primat d´una manera coherent la instal·lació de plaques fotovoltaiques, entre altres tecnologies.
Les primes vigents a l´Estat espanyol, tot i que són elevades, permeten una TIR (taxa interna de recuperació de la inversió) de 12-14 anys si es tracta d´instal·lacions de fins a 100 Kw, i fins a 10-22 anys si parlem d´instal·lacions de més potència. A Alemanya la prima vigent permet una TIR de 8-9 anys, malgrat l´inferior rendiment per una simple qüestió climàtica. Així la potència elèctrica instal·lada per habitant a Alemanya és de 9,61 W, a Holanda és de 2,93 W, a Àustria de 2,43W i a l´Estat espanyol de 0,91W. En el millor dels escenaris arribaríem a una potència per habitant similar a l´actual d´Alemanya el 2015.
Les comparacions són més escandaloses si ens fixem en les dades sobre l´aplicació de la tecnologia de plaques solars tèrmiques: Àustria disposava l´any 2003 de 335 m2 de placa per 1.000 habitants; Grècia, 275 m2 de placa; Alemanya, 76 m2; i l´Estat espanyol, 6 m2 (dades obtingudes d´Eurobserver). La pregunta és: amb unes condicions climàtiques idònies i un territori molt més gran que la majoria dels països de la Unió Europea, per què no ens trobem encapçalant la tendència cap a l´explotació de l´energia solar?
Els interessos del lobby de l´energia i la manca de clarividència i decisió política dels nostres governants produeixen un endarreriment en l´aplicació de les energies renovables i en la implantació gradual d´un model energètic més eficient, competitiu i respectuós amb el medi ambient i les persones.
Dèiem que Joan Vila nega la possibilitat d´un debat sobre la creació de noves línies MAT i els models energètics en els quals participi la població. Al·lega la complexitat tècnica del tema i limita la discussió al cercle selecte dels escollits: empresaris, enginyers i responsables polítics. Però, per què en aquests estaments la contradicció sobre la necessitat de noves línies MAT és manifesta? Recordem que durant el mes d´abril el Col·legi d´Enginyers Tècnics Industrials de Girona assegurava que no calia una línia de 400 Kv a les comarques gironines; un mes més tard, afirmava el contrari.
I és que, amb les noves interconnexions elèctriques que es planifiquen amb l´Estat francès, es vol amagar el motiu purament comercial d´aquestes línies MAT. D´aquesta manera, es vol facilitar la tramitació d´utilitat pública de les obres. L´any 2005 l´Estat espanyol va tenir un saldo exportador d´intercanvis internacionals de 1.355 Gwh, fet que suposa que tota l´energia importada més l´excedent de producció pròpia es va exportar a Portugal, Andorra i el Marroc (segons Red Eléctrica Española).
Joan Vila proposa el soterrament de la línia Sentmenat-Bescanó-Baixàs entre Santa Llogaia i la frontera. Sr. Vila, no estem parlant d´una rasa sinó d´una obra que té un impacte similar a la d´un túnel viari. Tant la UE com persones i institucions amb posicionaments oposats coincideixen plenament en aquest punt.
Estem d´acord amb Joan Vila que, des d´un bon començament, falta informació del projecte de línia MAT esmentat; però divergim quant al model de desenvolupament que defensa, ja que passa necessàriament per la construcció d´obres faraòniques i pel model energètic de producció centralitzada que creu insubstituïble. Sr, Vila, el progrés no passa per les línies de MAT. Alemanya ens dóna l´exemple: les companyies elèctriques alemanyes dediquen la meitat de les seves inversions a mantenir i millorar les xarxes de distribució; la xarxa de transport s´ha optimitzat amb traçats més eficients i s´ha reduït en 2.100 km des de l´any 1996 al 2002.
L´eliminació de quilòmetres de xarxa de transport ha reforçat el seu lideratge com a subministradors elèctrics més segurs de la UE. L´Estat espanyol és a les antípodes: durant els mateixos anys s´han construït 2.800 km de xarxa de transport (font: REE).
Senyor Vila, nosaltres també intentarem mantenir la calma però no defensarem els interessos del grup de poder energètic; continuarem veient com les empreses de casa nostra se´n van a d´altres països per obtenir més beneficis; i, com vostè, tenim les espelmes a punt per usar-les si mantenim l´actual model energètic.
Davant la cultura de la imposició, la desqualificació barroera i el fet de veure la població i el territori com una mercaderia, la plataforma No a la MAT no cedirà en la seva acció de mobilització social, d´informació i de compromís amb la societat. Presentem alternatives rigoroses, tècnicament factibles i contrastades que demostren que les interconnexions elèctriques responen a una estratègia comercial del lobby energètic, i no pas a una necessitat del progrés. Els nostres arguments proven que és possible una nova cultura de l´energia.