Des de les comarques de Girona

Devia ser l´any 1980, perquè encara hi havia en Just Casero. Hi va haver un mort a l´autovia, a la cruïlla de Sarrià de Dalt. Era la tercera o quarta i la indignació va ser majúscula. Es va fer una manifestació, tallant l´autovia. I al consell municipal vàrem començar a treballar. Reunions amb la delegació del Ministeri de Madrid i propostes. D´aquestes reunions i propostes surt l´actual disseny d´autovia de Sarrià: un traçat de quatre carrils central amb dos vials secundaris.
D´aquelles reunions també va sortir la idea de frenar la velocitat de l´autovia amb una regulació semafòrica i la col·locació de bandes sonores. Els primers semàfors no van tardar gaire a ser col·locats; no van ser ben rebuts, ni les bandes sonores. Però les actuacions van començar a donar fruits. I es va començar a estudiar desviar la N-II per fora de Sarrià. Gairebé totes les propostes eren pel costat oest de l´autopista, passant pel camp de golf actual i sortint a l´est de l´autopista pel pont de Xuncla. Les propostes no van reeixir.

Anys més tard vaig veure el nou traçat de la N-II per Campdorà i Sant Daniel. Em va semblar una idea excel·lent i em feia creus de com no ho havíem vist abans. Si era la solució perfecta! Però heus aquí que va aparèixer una forta oposició a Girona per preservar els llocs per on passava i la nova via va ser devaluada a un únic carril i amb un traçat molt sinuós. Naixia una N-II deficitària, petita, impossible per resoldre el futur del trànsit de camions al seu pas per Girona. Era la mateixa jugada que l´Eix Transversal, encara que aquest naixia raquític per una qüestió pressupostària i la N-II per Girona ho feia per raons d´oposició.
Allò es va resoldre més endavant amb l´exoneració de pagament per l´autopista. Però tornem a estar al mateix lloc on érem. Totes les solucions han quedat petites: la N-II i l´autopista estan col·lapsades i cal un plantejament definitiu.
La nova N-II en forma d´autovia, dita A-2, es planteja ara per l´autopista, aprofitant que aquesta s´ha d´ampliar a tres carrils. El Ministeri va fer públic l´estudi informatiu i l´impacte ambiental pel nou traçat d´A-2 per l´autopista i també per l´oest de la mateixa. L´estudi planteja fer un quart carril a l´autopista (8 en total) i ho compara amb dos traçats més, tots dos per l´Oest. Ja saben que sovint es presenta l´alternativa de forma que no sigui la que finalment s´imposi. I ho dic perquè sobta que no s´hagi posat a estudi d´impacte ambiental l´alternativa per l´Est, la transformació de l´actual N-II. Heus aquí que queda com a única alternativa amb possibilitats la transformació l´actual autopista a 8 carrils, 2 més dels que necessita pel seu flux normal.
Per què no es fa l´estudi per l´actual traçat per Campdorà i Sant Daniel? Doncs perquè a l´Ajuntament de Girona li fa por entrar de nou al debat i prefereix treure´s el problema de sobre. No és gaire seriós que diguem. L´Ajuntament gros carrega sobre el petit perquè pot. Abús de força.
Però encara hi ha el TAV al seu pas per Girona. Aquest traçat que tothom demana i no arriba. Aquí passa una cosa semblant. El tren arriba paral·lel al traçat actual. L´única diferència és que quan arriba a Girona, se soterra. Bé ja es veurà quan es faci públic el traçat. Però quan surt de Girona, en lloc de continuar paral·lel a la via actual, es desvia cap a l´oest de l´autopista. No he entès mai les raons del canvi de direcció; podia haver anat seguint el traçat actual fins creuar el riu Ter i l´autopista a l´alçada de Costa Roja. Però no ho va fer.
I vet aquí que els dos traçats, el de l´A-2 per l´oest de l´autopista i el del TAV es toquen, passen pel mateix lloc a l´alçada del Pla dels Vinyers. En aquest punt el TAV surt d´un túnel. La qual cosa ve a indicar que l´alternativa proposada era per descartar, no era seria. No havia previst el TAV.
I si ho fos, on és l´ecologista de Girona que surt en la defensa pels llocs on passa? No existeix. Aquest ecologista és egocèntric i localista. I avui es manifesta.
Si volem fer el treball com cal, una mica objectiu, és evident que a l´estudi d´impacte ambiental devia haver-hi el desdoblament per l´est de Girona, per l´actual N-II. I només la comparació ambiental dels tres traçats, junt amb l´estudi d´afectació urbana de Sarrià, podia dir quin era el millor traçat.
Però no. S´ha preferit donar per fet que passava per l´autopista per no entrar en un debat que podia ser cru políticament i s´ha resolt fer suportar el gruix del problema a l´espai entre la riera de Xuncla, Sarrià de Dalt i el Pla de l´Horta on, en poc espai, entre una muntanya amb un desnivell de 65 m i els blocs d´habitatges s´han de fer entrar totes les infraestructures viàries de Girona.
Els problemes de Girona amb el seu entorn metropolità no fan més que agreujar-se. Si les relacions amb Salt són dolentes gairebé per se, de sempre, l´actuació amb les noves infraestructures acabarà fent que les relacions amb els altres pobles es malmetin. No es pot anar fent ús de la força sempre, sense tenir cura del municipi petit. Ser capital es demostra, i això vol generositat, no una actuació de menyspreu amb municipis més petits. L´actuació de «meu i només meu» passarà factura en el futur. Que ningú té en compte que el municipi de Girona és a punt d´esgotar el terreny? Que ningú pensa que els serveis de Girona han de ser metropolitans? La política, la municipal també, sovint ha de mirar una mica enllà. Si Sarrià hagués seguit formant part de Girona, avui no parlaríem ni de 8 carrils ni del pas del TAV. Tot es faria per l´est.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!