Mossos i Guàrdia Civil
Aquestes darreres setmanes les forces de seguretat són a les converses de molta gent. Bé sigui pels aldarulls de la celebració de la Champions del Barça, bé sigui per la corrua de robatoris, parlar de les forces de seguretat ha esdevingut tema corrent. Sovint es fa demagògia, començant per uns quants polítics, com quan Acebes diu que el nou Estatut prohibirà l´arribada de guàrdies civils a Catalunya perquè no saben el català. O quan es diu que tant reclamar autonomia i després s´han d´afanyar a demanar ajuda perquè no saben resoldre els seus problemes.
En el fons alguna cosa hi ha. No ha estat gaire encertada la tímida reacció del Govern català davant un tema que angoixa bona part dels ciutadans. Encara que una part del problema es trobi en àrees on encara hi ha la Guàrdia Civil, encara que aquest fet es deu probablement a una falsa previsió del govern central, el govern català ha de donar solucions i ha de comunicar la seguretat que el problema es resoldrà. Abans de dir que les cases aïllades han de col·locar més proteccions, cal dir que es posaran més reforços i dir ben alt que enxamparem els grups que roben.
Tot això és una crisi de creixement. Creixement que ve per l´augment desmesurat de la immigració i creixement que ve pel desplegament dels Mossos d´Esquadra.
El creixement de la immigració ens anirà passant factures. Primer han estat les factures de la manca de serveis en escoles i en el sistema de salut. Ara paguem la factura dels grups no volguts. Més endavant trobarem la factura del racisme i de les dificultats, quan no impossibilitat, d´integració d´alguns col·lectius. Veurem sortir la figura del Le Pen català. Haurem d´anar resolent cada un dels problemes que s´aniran plantejant, canviant hàbits, reformant lleis. Ara toca reformar el Codi Penal. Abans ha tocat dotar amb més mitjans l´ensenyament i la sanitat. De fet, si ho pensem bé, part de l´actual creixement de l´economia es deu a l´arribada d´emigrants. És lògic que la part que toca de la recaptació es destini a resoldre els problemes que es van plantejant. A Catalunya l´emigració és d´un 17%. S´hauria de destinar un 17% del pressupost de la Generalitat i de l´Estat a resoldre les disfuncions en matèria d´ensenyament, sanitat, serveis socials, justícia, policia i la part dels ajuntaments.
L´altre creixement que hem dit és el dels cossos de la Generalitat derivats de l´augment de l´autonomia. En vint anys hem passat de ser una societat d´esquenes al funcionariat a una altra n què una bona part de la població treballa a l´Administració. He sentit dir i he llegit que el desviament de molts joves cap a cossos com els Mossos d´Esquadra i bombers ens ha sostret al país molts possibles emprenedors, fills de petits empresaris. Una generació, diuen. I això no és bo. Conec força gent mosso i bomber. Bona gent. Des de la meva observació bons professionals.
La formació d´un cos de policia demana, però, molt temps. Possiblement una generació. L´adequació dels criteris policíacs a un territori s´ha de fer d´acord amb el terreny i la cultura que hi ha en el mateix. No es poden tenir els mateixos criteris a Finlàndia, a Quebec, a Perú, que a Catalunya. Aquestes diferències de fer s´han d´adequar durant els anys. Per exemple, el relativisme arribarà als Mossos quan ja n´hi hagi de jubilats.
Durant el desplegament dels Mossos hi ha hagut un run-run en àmbits judicials que feia pensar. De fet encara avui són preocupants. Durant l´episodi del vessament de fuel va venir a Olot un grup de Barcelona especialitzat en «delictes ecològics». Quan l´inspector m´estava interrogant, devia fer ja una hora, aprofitant el bon rotllo que ell propiciava, li vaig preguntar quants enginyers tenien al cos. Es va posar fet una fera i em va respondre que ell era biòleg i antropòleg. Quan vaig veure les pressions que va fer en les declaracions a altres enginyers, el que va haver de fer per obtenir informació de tipus tècnic i, sobretot, quan vaig llegir l´informe que va redactar, vaig entendre que la meva pregunta li havia fet mal. Es trobava completament insegur en el cas, fet que el va portar a fer un ridícul espantós.
No es pot posar en dubte la formació, ni la capacitat, ni el voluntarisme dels Mossos. Però s´han de polir actituds. En teoria és una policia amiga, però si passeu davant un mosso conegut que està de guàrdia difícilment us saludarà. Aquest encarcarament fa riure, tot i que es comprèn que vulguin mantenir unes formes i una distància.
Altres actituds encara son més difícils d´entendre. Veieu com afronten els fenòmens de masses. Recordo els fets de la Patum de Berga. O els recents de Canaletes. No entenc perquè quan hi ha una manifestació de risc, una celebració, una festa, els mossos no són al mateix lloc amb unitats antiavalots. Ho he vist sempre a Alemanya; davant una reunió de risc, perquè es beu més del compte, hi ha furgonetes plenes de policies alts com armaris. I ningú s´ho pren com una provocació. És tan senzill que el que es troba en aquesta concentració, s´ho pren com una provocació i s´enfronta a la policia, només se sentirà provocat una vegada; no li queden ganes de sentir-se provocat una segona volta. He arribat a veure una gran avinguda de prop d´un quilòmetre, completament tancada amb valles per enquibir-hi els bars de cervesa, els balls, músics i xerinola pertinent; a l´entrada de l´espai (com si diguéssim tota la devesa) grups de policies registraven un a un a tots els que hi entraven. Són anys d´experiència anant resolent problemes i anant superant complexes.
Un altre costat dels Mossos és la vigilància de les carreteres. Estic completament d´acord amb la pressió que fan per augmentar l´ordre a les nostres carreteres. Potser jo hi afegiria una mica més de pedagogia. Per exemple, quanta gent ha estudiat el que s´ha de fer en una rotonda, el 10% dels conductors? Cal explicar-ho.
És evident que el canvi de la Guàrdia Civil pels Mossos és millor per a la societat catalana. Teòricament la seva manera de fer ha de ser més propera a nosaltres. No només estèticament, no només per la llengua. Però necessitarem molt temps perquè aquest nou cos tingui l´experiència i la relativitat del que se´n va.
Farà falta resoldre molts problemes de creixement per fer possible que es pugui tornar a viure amb la tranquil·litat que viuen certs pobles de les nostres comarques on a les portes encara hi ha la clau posada al pany. Per la part del carrer!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!