Fumar i governar
Avui fa 9.687 dies que vaig deixar de fumar. És molt de temps, el suficient per no haver-hi cap record addictiu. Recordo les raons per les quals vaig deixar de fumar. Estava cansat, havia acabat els meus estudis a Grenoble i tenia les piles baixes. Aquell any a França hi va haver una campanya molt intensa contra el tabac. «M´enfumez pas», deia. La principal raó que em va empènyer a deixar el tabac fou el neguit per trobar el moment de fumar. Aquesta recerca constant per trobar el moment per al proper cigarret em sembla encara un fet molt gros. Observo al meu voltant la gent que fuma i sempre em fixo en aquest aspecte. Tinc amics que ho passen malament. Recordo en Toni caminant cada setmana per la muntanya cercant la petita aturada per encendre una cigarreta. Olor de flor de Ducados, en deia un altre. Però el que més he vist patir és en Josep, un amic i proveïdor amb el que viatjo sovint. Anar en avió i arribar a un aeroport en trànsit i no poder fumar es converteix en una angoixa suprema, fins arribar al punt d´haver d´anar al lavabo a resoldre la situació; com aquest exemple molts més, sempre buscant la millor excusa per satisfer l´addicció. És tan gran la seva angoixa que arriba a encomanar-me-la. Continuo pensant que aquesta tornaria a ser altra cop l´autojustificació per deixar de fumar.
Certament hi ha moltes més raons per deixar de fumar. Unes són molt evidents. El preu i les conseqüències per a la salut: és molt car fumar avui, i les malalties que originen són importants, com la gingivitis, la periodontitis, la faringitis, la bronquitis, l´emfisema, l´angina de pit, l´arteriosclerosi, el càncer de pulmó,… Hi ha altres raons més subtils, com el desprestigi social, l´olor de la roba, l´olor de l´alè, el rendiment físic, sobretot en l´esport, els forats a la roba,…
El Pla Nacional sobre Drogues constata una baixada alarmant de l´edat de consum de drogues, tant legals (tabac, alcohol), com il·legals. Els joves comencen a provar el tabac als 13 anys i l´alcohol als 13,5 anys, el cànnabis als 14,7 anys, la heroïna als 14,4 anys i la cocaïna als 15 anys. Fa deu anys, el tabac s´iniciava als 14 anys i les altres drogues no començaven fins els 16 anys. En deu anys hem avançat l´edat en un any. Per què no hi ha gairebé cap fumador que hagi començat després de tenir 18 anys o més? Del col·lectiu de gent que està en tractament de desintoxicació, el 26% varen començar el seu consum de drogues abans dels 16 anys. El 62% ho va fer entre els 16 i els 25 anys. El consum d´haixix s´ha doblat en deu anys i l´han fumat el 36,1% dels escolars; el consum de cocaïna s´ha multiplicat per 4.
Aquesta estadística és alarmant. Cal treballar per frenar-la, i per on s´ha de començar és en l´inici al tabac. Avui hi ha a Catalunya un 26% de persones fumadores i sabem per programes fets a altres països que podem baixar aquest percentatge, fins arribar al 15% de Califòrnia. Sobretot s´ha de protegir els menors de la publicitat i de la incitació a fumar.
Una societat que avança cap a la modernitat com la nostra no podia deixar que el mercat es comporti com si fos una selva. Calia posar-hi ordre i valors. La nova llei de regulació dels espais de fumadors és una llei que només posa ordre. Regula la publicitat i reforça els espais on ja estava prohibit fumar (escoles, centres de salut,…), estenent-ho als altres llocs de treball. El major conflicte és en els bars i restaurants. La por que la llei fos excessivament radical ha portat al legislador a entrar en certes contradiccions. Així, deixant que hi hagi bars fumadors amb superfícies inferiors a 100 m2, no ha pogut impedir que els menors hi entrin acompanyats dels seus pares. Deixar la decisió de si un bar és fumador o no tampoc ha estat una idea brillant. En molts casos fa enfrontar la propietat del bar amb els clients, i si fins ara l´espai era fumador, la prudència a no perdre clients ha impedit que molts bars es declaressin no fumadors. Tot plegat és un aprenentatge a noves normes i a nous hàbits socials. Donarà gust no tornar a casa amb la roba i els cabells fumats, quan tothom hagi entès que en espais petits no és higiènic per a ningú tenir un ambient carregat de fum. Ho anirem assimilant mica en mica, fins que potser d´aquí a un any la norma es torni més restrictiva o la Generalitat dicti una norma complementària.
Hi ha fumadors i grups de pressió, però, que ho troben excessiu. Invoquen la llibertat de cadascú, sense veure que la seva llibertat no pot anar contra el dret de l´altra gent a no respirar el seu fum. El 26% de la població fumadora no ha d´evitar que protegim els menors de la publicitat que els incita a fumar, ni de les facilitats que tenien fins ara per comprar tabac. Una addicció juvenil que els durarà 30 o 40 anys.
Hi ha qui encara va més enllà. Em refereixo a unes declaracions que va fer el president de la Federació d´hHostaleria de les comarques gironines a Diari de Girona. Antoni Escudero es queixa de la llei antitabac dient que «…el Govern no té iniciativa. Per mostrar que fa alguna cosa, fa aquestes lleis, que en realitat perjudiquen l´economia del país i a les persones. Perquè en realitat ens fan menys lliures del que érem fins ara… si resulta que no podem beure, si cada cop podem córrer menys amb el cotxe, si no podem fumar, i si també les prostitutes les fan fora del carrer,… estem vivint en un estat de setge.» Jo em demano per què aquest senyor, propietari també de supermercats a la Jonquera («El estanco de Europa», va dir la ministra), és encara president de la Federació. No havíem quedat que estàvem contra el model de turisme de borratxera, que cal intensificar la gastronomia de disseny, el turisme cultural, i el de senderisme? Deu ser que la Federació d´Hostaleria confon les nostres comarques amb el Carib.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!