Un dels arguments més ferms per oposar-se a la línia d´alta tensió són els efectes del camp magnètic en les persones. Vull recordar que hi ha altres arguments, com ara que no s´ha de connectar amb França perquè allà l´electricitat és bruta, nuclear, perquè el model energètic ha de ser l´electricitat fabricada a cada casa, per l´impacte que fa sobre el territori on passa i també simplement perquè no. És cert que el raonament sobre els efectes del camp magnètic sobre la salut de les persones és una discussió sensible i, de fet, llarga. És la mateixa discussió sobre l´efecte de les antenes dels mòbils. En els dos casos, la discussió sempre ha estat la mateixa. Uns diuen que hi ha efectes sobre el cos humà de les radiacions i les administracions, des de l´OMS, fins a la Generalitat, passant per la Unió Europea, insisteixen en el fet que no hi ha estudis que certifiquin aquesta por. (…)
Com diu en Joan Martí en un article aparegut a la premsa, hi ha una novetat que aporta més dades en aquesta discussió. És un estudi de la revista Briths Medical Journal del 4 de juny d´enguany amb el títol Leucèmia: eviteu viure a prop de línies d´alt voltatge. És bo, doncs, aportar una mica de llum sobre què són i com actuen els camps electromagnètics derivats de les línies d´alta tensió.
CAMPS ELECTROMAGNÈTICS. A la Terra, tenim un camp magnètic natural, que ens serveix per orientar les brúixoles al nord; la seva intensitat és de 40µT (microtesla). També existeix un camp elèctric natural, amb valors amb bon temps entre 50 i 400 V/m, que poden arribar fins a valors 10 vegades més alts en cas de tempestes. Recordo un camp elèctric dalt de la serra Cavallera just abans d´una tempesta que ens va fer baixar corrent, amb el gos somicant per la influència del camp.
Hi ha més camps encara, com els raig X i gamma que vénen de l´espai, els camps infraroigs i ultravioletes que vénen del Sol i la mateixa llum visible. També hi ha camps electromagnètics artificials: radiofreqüències emprades en els telèfons mòbils, ones de ràdio i televisió, sistemes antirobatori, detectors de metalls, radars, comandaments a distància… Tots ells es diferencien en la seva freqüència. A freqüències molt elevades l´energia que transmet una ona electromagnètica és tan alta que pot fer malbé el material genètic d´una cèl·lula (l´ADN), essent capaç d´iniciar un procés cancerigen, com ho fan els raigs X. Aquestes radiacions s´anomenen ionitzants.
El sistema elèctric funciona a una freqüència extremadament baixa, en la part de l´espectre de radiacions no ionitzant, per la qual cosa transmeten poca energia. A més, a aquesta baixa freqüència el camp electromagnètic no pot desplaçar-se, per la qual cosa desapareix a poca distància de la font que el genera.
El camp elèctric que genera una línia depèn de la tensió de la línia i és constant. És un camp que qualsevol obstacle que li faci pantalla l´atura.
Per contra, el camp magnètic generat per una línia depèn de la intensitat de corrent que hi circula, de la quantitat d´electricitat que hi passa. Els seus efectes poden induir tensions, corrents en circuits pròxims, fins i tot en persones, travessant els objectes. És, per tant, difícil d´apantallar i suprimir.
La importància dels camps de les línies depenen de la seva configuració: de la disposició dels seus cables, de com estan col·locades les fases en línies de doble circuit, de la distància entre aquestes fases, de la distància entre aquestes i el terra, del diàmetre del cable, de quants cables porta cada fase, de si hi ha cable de terra.
De tots aquests paràmetres, el més important és la distància entre els cables i el terreny. Com més gran és l´altura dels cables sobre el terreny menor és el camp existent a nivell de terra o pròxim a ell. Entre les dues torres, on el cable penja i té generalment el punt més pròxim a terra és on el camp elèctric i magnètic tenen els valors més alts.
En el gràfic superior podem apreciar la variació d´un camp magnètic d´una línia de 400kv per unes distàncies entre el cable i terra de 10, 14 i 18 m. És aquesta la raó per la qual a línies més grans, torres més altes, per disminuir el camp a nivell de terra. Veient això, no ens hauríem d´encegar a demanar el mínim nombre de torres, ja que si les distàncies entre torres és molt llarga, més baixa serà la distància a terra en el punt que el cable penja més, i més alt serà el camp en aquest punt.
I LES LÍNIES SOTERRADES?
En aquestes, el camp elèctric és nul, ja que queda eliminat per les mateixes pantalles que porta l´aïllant del cable. No passa el mateix amb el camp magnètic, que arriba a l´exterior. Hi ha, però, una diferència respecte a les línies aèries, que és en la compactació de les soterrades. La línia soterrada es comporta com un únic conductor, estant, però, molt més a prop de terra. El resultat és que el camp magnètic d´una línia soterrada és molt més alt que una línia aèria, però els seus efectes són menors quan ens allunyem de la línia. En el gràfic podem veure que el camp magnètic d´una línia soterrada és 3 vegades més gran que el d´una línia aèria, però a 15 metres de distància el valor del camp és nul, mentre que el de la línia aèria no ho és fins arribar als 45 m.
EFECTES EN ELS HUMANS
Fa molts anys que hi ha la preocupació sobre els efectes dels camps electromagnètics en la salut humana, per la qual cosa s´han fet una quantitat enorme d´estudis respecte a això, veient les dues vessants, l´epidemiològica i la biofísica.
Els estudis epidemiològics intenten relacionar l´exposició als camps magnètics amb diferents patologies humanes o efectes nocius sobre la salut humana. Aquests estudis s´enfronten amb problemes per la imprecisió a l´hora de caracteritzar l´exposició, el reduït nombre de casos, i la dificultat d´aïllar l´aportació del camp electromagnètic d´altres causes potencials de la malaltia. A causa d´aquestes limitacions no hi ha coincidència en els resultats obtinguts i aquests són de poca consistència o bé no donen arguments prou sòlids per establir una relació causal entre camps electromagnètics i determinats tipus de patologies.
En els estudis biològics no s´ha descobert cap mecanisme biofísic d´interacció que pugui explicar com uns camps de baixa freqüència com els de les línies elèctriques puguin produir efectes nocius a llarg termini en éssers vius.
Finalment, es pot afirmar rotundament amb els estudis avalats per organismes oficials del país que sigui que els camps electromagnètics generats per les línies elèctriques no fan malbé el material genètic de les cèl·lules (ADN) i que, per tant, no produeixen malformacions o càncer.
NORMATIVES D´EXPOSICIÓ
Pel que fa a la legislació europea, s´ha emès una recomanació publicada al Diari Oficial de les Comunitats Europees de 12 de Juliol de 1999, relativa a l´exposició del públic en general a camps electromagnètics que limita les emissions de camps electromagnètics de freqüència de 50 Hz (els de les línies), a valors de 100 µT per a la densitat de camp magnètic i 5 kV/m per a la intensitat del camp elèctric.
Les línies elèctriques d´alta tensió no generen un camp magnètic superior a 100 µT, ni en el punt més a prop del cable i el camp elèctric de 5kV/m es dóna just sota alguna línia de 400 kV; aquest camp, però, és anul·lat per qualsevol pantalla que hi hagi, com la mateixa casa.
DISTÀNCIA DELS LLOCS HABITATS La normativa a Espanya obliga a separar les línies 7 metres dels llocs habitats. La línia de 400 kV es desplaçarà 500 m. dels pobles i 100 m. de les cases aïllades per recomanació de la Conselleria de Medi Ambient. A una distància de 30 m. del centre de la línia, el valor del camp magnètic és de uns 2 µT. A uns 60 m. és de 1 µT.
Per concloure, ha de quedar clar que no hi ha cap estudi avalat per un organisme oficial que demostri relació entre el camp electromagnètic de les línies elèctriques i la salut. Els estudis que periòdicament surten demostrant aquesta relació s´han de contrarrestar oficialment per altres equips investigadors. Però s´han de prendre precaucions evitant que el camp electromagnètic arribi a persones, no només en les línies, sinó també pels aparells que fem servir. Les distàncies de 100 m. i 500 m. són suficients per esmorteir el camp que arriba als habitatges. Seria també intel·ligent que un cop aixecada la línia no es construeixi en aquestes distàncies preventives.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A uns 50 metres d’on visc jo hi ha una zona d’esbarjo per infants i adults. Hem mesurat el camp magnètic i es troba entre 600 i 700 microtesles. Aquest camp es degut a una torre d’alta tensió que hi ha en un extem.
Pot ser perjudicial per les cel·lules dels nostres fills aquest tipus de magnetic.
atentament
Pere Roig