19 d'octubre de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Desconcert energètic al govern de Madrid

El Govern de Zapatero té unes maneres de fer una mica especials. Igualment com en la política econòmica, on es prenen accions sense seguir un fil conductor, la política energètica del Govern espanyol fa canvis de direcció sovint i sobtadament.
En principi la política energètica espanyola sembla tenir un objectiu ben definit i un full de ruta clar. Però a la pràctica no ho és tant.
Aquest full de ruta diu més o menys que el futur elèctric espanyol es basa en el predomini de les energies renovables, especialment sobre l’energia eòlica i sobre la cogeneració. Per contra diu que anirà baixant el pes de l’energia nuclear, el pes del carbó i el pes del cicle combinat de gas.
Per fer possible aquest camí el Govern ha dissenyat un camí que consisteix a millorar la corba de demanda elèctrica fomentant el consum nocturn. Això implica accions convencionals com el canvi de comptadors domèstics per orientar les famílies al consum en hores vall i disminuir el de les hores punta, i altres accions més transcendents, com ara la introducció del cotxe elèctric. L’objectiu d’aquest és el de transvasar el consum de petroli cap a consum elèctric. Aquest canvi permet un augment significatiu de la generació eòlica, avui frenada en certes franges horàries.
En els darrers anys la concreció d’aquestes polítiques ha topat amb errors de ?disseny dels decrets llei i amb l’especulació del món financer.
La política energètica té diversos fronts. Un consisteix a introduir tecnologies energètiques madures al mercat. És el cas de l’energia eòlica i de la cogeneració, a les quals cal ajudar poc per fer-les rendibles. Un altre és el foment de noves tecnologies possibilitant a la indústria la millora dels sistemes a fi que un dia puguin ser emprades de forma rendible. És el cas de la generació solar fotovoltaica i de la solar termodinàmica. Aquí és on l’Executiu central s’ha picat els dits. Tant en una tecnologia com en l’altra el decret que gestionava l’entrada d’aquestes tecnologies havia previst una xifra a assolir en uns quants anys. La realitat ha estat una bombolla especulativa que en un any i mig ha multiplicat la previsió per 8. El fet ha estat greu, ja que per un costat l’Administració havia previst un cost per aquest programa que la tarifa elèctrica podia suportar i ara no pot. Per altre costat s’ha vist com els moviments especulatius esperen qualsevol escletxa per ficar-s’hi; els bancs organitzaven seminaris sobre energies renovables, persuadint els seus clients que la inversió fotovoltaica era una inversió de la mateixa naturalesa que la inversió immobiliària. Finalment, quan el govern ha hagut de frenar el moviment s’ha trobat que ha hagut d’aturar una infraestructura amb molt valor, tancant fàbriques de plaques fotovoltaiques i enviant a l’atur una quantitat gens menyspreable d’instal·ladors qualificats. Primer va passar amb la fotovoltaica i ara passarà amb la termoelèctrica.
El Govern fa esforços per resoldre el model d’energia eòlica. Per una part intenta que els projectes que es realitzen tinguin cabuda en la xarxa elèctrica peninsular. Per altra intenta canviar l’estructura de la demanda elèctrica millorant la corba de consum. A tal fet ha dissenyat una tarifa doble, més cara de dia i més barata de nit, per impulsar el consum domèstic en hores vall. També ha decidit trencar amb la tarifa regulada fent que el preu de l’electricitat s’acosti al preu real de generació, eliminant subvencions i dèficits que s’han de pagar en el futur. Ambdues decisions van lligades, fent possible a l’usuari millorar el seu cost elèctric desviant la tarifa única cap a la doble tarifa. El Govern ja ho ha fet, però topa amb la impossibilitat d’instal·lació massiva de comptadors perquè ningú ha resolt el protocol que ha de permetre a les companyies elèctriques llegir els comptadors a distància. Per tant, cap companyia els vol posar al seu càrrec perquè sap que els haurà de tornar a canviar. El resultat serà un augment de la tarifa elèctrica quan els ?preus del petroli comencin a remuntar, no essent possible al consumidor alleugerir-ho amb un canvi de tarifa.
El foment dels cotxes elèctrics que carreguin a la nit és una mesura que va en la mateixa direcció. La càrrega nocturna aplana la corba de consum. La previsió d’un milió de cotxes elèctrics per l’any 2014 pot ser una previsió que no arribi a port si no s’actua amb més velocitat. I si això passa el ?desenvolupament eòlic s’haurà d’aturar.
Tot i que el camí sembla clar, el Govern no parla de forma tan diàfana. Per exemple no aclareix el model per a l’any 2030, tot i que li demana l’AIE. Fa poques setmanes hem sabut la raó. Es diu carbó. El president Zapatero és d’una regió on s’extreu carbó. El carbó és la tecnologia més clara per aturar avui: és la generació elèctrica més contaminant i la que genera més CO2. Per altra costat és la tecnologia que té més reserves a llarg termini i les de millor cost. Sembla que hi ha possibilitats tecnològiques que poden resoldre la part negativa: les centrals supercrítiques augmenten significativament el rendiment del combustible i l’enterrament al subsòl del CO2 obre un camí d’esperança. El problema és que ens trobem davant de tecnologies de futur, com la fotovoltaica, fet que demana polítiques de foment, lluny de polítiques de generació. El tempo no quadra amb el president, ja que té el problema d’haver de tancar les mines d’Astúries i de Lleó que donen treball a 4.000 miners abans que la tecnologia estigui a l’abast. El resultat és una contradicció enorme donant suport a generar amb carbó, carregant en la factura elèctrica el sobrecost del carbó nacional front el d’importació, per salvar uns llocs de treball que els avis van etiquetar com l’explotació més brutal del món del treball i com una feina a extingir, i produint electricitat amb una tecnologia completament en desacord amb les energies renovables. Per un costat el president es veu valent per actuar contra les centrals nuclears i per l’altra és un cagadubtes quan el moviment que té al davant és un sindicat en lloc d’una patronal elèctrica.
M’agrada la coherència! Podrem tenir algun dia algú que ens mani que hi entengui?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!