Catalanofòbia
En els darrers mesos assistim a un increment desmesurat de la catalanofòbia de molta gent de la resta d´Espanya. Anem afegint fòbia i més fòbia amb el pressentiment que quan arribem al límit pot ser dolorós, o si més no de difícil retorn.
La catalanofòbia se sustenta en almenys tres conceptes: primer un estereotip fals del català; segon una manera de pensar, de fer, cultural, diferent entre els que vivim a Catalunya i la resta d´Espanya (el seny, que vol dir ser més reflexiu); i tercer unes campanyes de falsedats per obtenir rèdits a curt termini. Hi deuen haver encara més raons, històriques segurament, però potser les podrem englobar en les anteriors.
Comencem per la primera, l´estereotip. L´estereotip del català garrepa, que no gasta, que no és generós, també del català reflexiu, educat, va del costat del convenciment que Catalunya és rica, allò de que tu rai…, que Catalunya és la fàbrica d´Espanya, que vivim gràcies a que la resta d´Espanya ens compra. I sovint a això s´hi acompanya un sentit d´enveja, com a mínim per no plànyer en moments com l´actual.
Doncs és fals. No només perquè l´estereotip del català autòcton deu haver quedat diluït per la ingent quantitat d´onades migratòries, sinó perquè no és cert ni que siguem la fàbrica d´Espanya. Segons el professor Oliu de la Universitat de Barcelona, Catalunya ven el 45% del seu PIB a la resta d´Espanya i compra a aquest territori el 40% del valor del PIB. O sigui, que com a mínim nosaltres necessitem tant de la resta d´Espanya com ells ens necessiten a nosaltres. És una autèntica bajanada i d´una ignorància sense límits pensar que ens faran mal amb qualsevol boicot. L´única cosa que fa és mal a tota l´economia. A la llista de productes del boicot, a més del cava que es veu que ens identifica, hi ha productes de begudes (Nescafé, Fontvella, Viladrau, Damm,…), dolços (Martínez, Donuts, Kinder, Panrico, Lu, Fontaneda, Biocentury, Chupachups, Colacao, Royal, Nocilla, Granja San Francisco,…), làctics i salses (Calvé, Ligeresa, Solis, Apis, Flora, Tulipan,…), precuinats (Gallina Blanca, Knorr, Aneto,…), embotits (Casa Tarradellas, Casademont, Noel, Argal, La Piara, Espuña,…), conserves i congelats (Frigo, La Sirena, Maheso, Dani,…), pizzes i pastes (Tarradellas, Gallo, El Pavo, Buitoni,…), cosmètics (Evax, Ausonia, Dodot, Villeda, Kiwi, Kanfor, Colon, Dixan, Wipp, Norit, Micolor, Kalia, Vernel, Flor, Harpic, Mistol, Ambipur, Airwick, Bloom, Cucal, Neutrex, Estrella, Calgón, Cegasa,…), i altres empreses situades a Catalunya (Caprabo, Condis, Pans&Company, La Caixa, Caixa de Catalunya, Gas Natural, Catalana Occidente, Terra, Viajes Marsans, Fotoprix, Cafeteria Jamaica, Basf, Sony, Jazztel, Grupo Godó, Festina, Hoteles Husa, Hoteles Hesperia, Gestmusic i Banc Sabadell).
Aquesta és la famosa llista. Una barbaritat que si nosaltres l´haguéssim de fer hauríem de començar per Hisenda, Telefónica, tots els bancs,… no he de continuar, doncs és una imprudència majúscula. Hem de saber que de tot això el que en pagarà les conseqüències serà el cava català que exporta una mica més de la meitat de la seva producció. Un 25% es queda a Catalunya. L´altre 25% de la producció de cava és la que es ven a la resta d´Espanya i pot sofrir una part del boicot.
Tornem a l´argument principal. Dèiem que un altre concepte pot ser una manera de pensar diferent que comporta una informació diferent i que emana de la nostra organització com a societat. Això explicaria que les onades d´emigrants acabin pensant com nosaltres (Manuela de Madre) i també explicaria el perquè l´Estatut ha arribat a obtenir el 89% de suport polític. És evident que la societat civil de Catalunya té un pes més alt en el funcionament de la vida política i sovint penso que és la culpable del famós oasi català, amb les excepcions dels darrers temps. L´associanisme que hi ha a Catalunya no es repeteix a la resta de l´Estat. I aquesta diferència ens allunya.
Finalment hi ha les campanyes organitzades contra els catalans, campanyes organitzades per dos fronts clars englobats per un mateix nom: la Caverna espanyola. Aquesta caverna té la part política en el Partit Popular i la part mediàtica a la Cope, La Razón i El Mundo. Tots plegats tenen els mateixos interessos, vendre més a costa dels catalans, i els mateixos arguments, la confusió, la mentida, arribant a l´insult i la incitació a la confrontació.
El PP va descobrir l´estratègia de confrontació amb els seus adversaris polítics, convertint-los en enemics mortals, en les eleccions de l´any 1996. Ara hi tornen, per veure si hi ha sort. El gran error del govern Pujol va ser donar-li la mà, no tant l´any 1996, sinó l´any 2000. Vàrem poder comprovar com aquell govern centrat i dialogant del Sr. Aznar deixava surar l´odi d´una personalitat massa influïda per un atemptat d´ETA.
La mateixa cosa es repeteix als mitjans. A la Cope, el Sr. Jiménez Losantos, també xacrat per un atemptat de Terra Lliure, és el que mena la creuada contra Catalunya. És el que ha fomentat per les ones la campanya de boicot; «ja pot tenir por perquè el que va passar l´any passat serà una broma al costat del que passarà aquest any», li deia al president de Freixenet. I quan davant de tants insults, desfiguració de fets, mentides, el Consell Audiovisual de Catalunya, CAC, comença a preparar un informe per veure si la Cope viola els mandats constitucionals, llavors es comencen a lamentar que hi ha una campanya amb perill per fer tancar les emissores que la cadena té a Catalunya. I diuen per defensar-se que els que criden contra l´emissora utilitzen «la calúmnia i el xantatge per suprimir una veu crítica… d´una cadena que defensa la Constitució i la llibertat d´expressió».
El mateix cinisme i maldat que fa servir el PP quan primer incita al boicot al cava i després Rajoy va a Sant Sadurní a frenar-lo. Excés de maldat i mala fe.
Què hi podem fer nosaltres? Poca cosa. Posar-hi paciència. Insistir en els nostres arguments. Tornar a una posició amb el PP que ja hi havia hagut al principi de la democràcia consistent a no pactar mai amb ells; ni pa ni aigua, intentava convèncer uns amics de CiU. I pel que fa als mitjans citats, no comprar-los mai, no fer el joc a l´Església durant la declaració de la renda i esperar que el CAC trobi arguments prou convincents per demostrar que és igual o pitjor aquesta proclama radiofònica que moltes acusacions al suport mediàtic al terrorisme d´ETA, com la de Xirinacs, per exemple.
També hi podem ajudar consumint preferentment cava enlloc d´altres vins. A la nostra empresa hem decidit que enguany farem el nostre regal de Nadal exclusivament amb cava. Àdhuc, i sobretot, als nostres clients de la resta d´Espanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!