Aprendre a conduir estalviant energia
Aquests dies ha sortit a la premsa que el Ministeri d´Industria organitza, juntament amb el RACC, cursos per aprendre a conduir amb la mínima despesa energètica. Ja és hora que comencem a fer pedagogia; cal que intensifiquem aquest aspecte que no requereix grans inversions. Un bon ús dels cotxes actuals pot reduir el consum de petroli a Espanya un 3%. A Catalunya la primera tanda de cursos va acabar a finals d´octubre, amb més de 170 cursos organitzats per l´ICAEN. És una bona mesura sobre la qual trobo a faltar més publicitat i que vagi de la mà de campanyes complementàries per conscienciar els conductors. Reduir el consum d´energia és un conjunt de pautes, unes derivades d´inversions, altres derivades del desenvolupament de la tècnica i de la seva implantació, i d´altres de fer un ús adient de la tecnologia que tenim a l´abast.
Els cotxes consumeixen un 15% de l´energia total del país. El transport suposa un 70% del petroli importat, i el 56% d´aquest és del transport per carretera. Aquest consum és responsable de la generació de CO2 a l´atmosfera, i el 36% del CO2 generat prové del transport. La Unió Europea s´ha compromès amb l´Associació de fabricants d´automòbils a que a l´any 2008 les emissions dels turismes nous siguin de 140 g/km, mentre que s´estima que la mitjana de les emissions dels cotxes nous venuts a l´any 2001 va ser de 173 g/km.
Abans de parlar sobre què podem fer per conduir amb menys consum i amb menys cost, cal fer primer reflexions sobre quin cotxe tenim i quin hauríem de tenir. Això, que és tan senzill, no es compleix sovint. Un dia ja vaig exposar el que feia en el cas dels tot terrenys. És evident que si el trajecte majoritari que fa el cotxe és per anar a ciutat i només hi van una o dues persones, cal que el cotxe sigui més aviat petit, de baix consum, fàcil de maniobrar i aparcar. No cal que sigui una furgoneta, un cotxe de més de 4,4 m de llarg, un cotxe que pesi més de 1.200 kg, o un tot terreny. Ens trobem però que a l´hora de decidir el cotxe s´afegeixen altres arguments derivats de fets puntuals; per exemple, si es té família, s´ha de tenir en compte que el cotxe tingui suficient espai; si es va de viatge -encara que sigui una vegada al mes- a la muntanya, per exemple, es vol que el cotxe sigui amb tracció a les quatre rodes; si es va de viatge per vacances es vol llavors que el cotxe sigui un monovolum. Aquesta manera de veure les coses impedeix que les decisions de compra del cotxe siguin les adients. És com aquell fet que també denunciem que per anar 15 dies de vacances a l´any es compra un apartament en lloc d´anar a l´hotel. Per anar de vacances amb el cotxe potser és millor llogar una furgoneta California, i per anar dues o tres vegades a muntanya amb neu, potser és millor disposar d´un joc de cadenes en lloc de comprar un tot terreny.
La compra del cotxe tampoc es fa valorant amb prou importància el consum i el cost de manteniment. Es fa sovint per qüestions estètiques, psicològiques (mirin sinó qui dissenya els anuncis), deixant en segon pla el consum i el cost de manteniment.
Una directiva europea de l´any 1994, reflectida a Espanya pel Reial Decret 837/2002, obliga l´administració i els comercialitzadors de cotxes a fer públic el consum i la producció de CO2 en tota la informació publicitària; són aquelles lletres petites a sota els anuncis. Obliga les administracions a fer públiques les llistes de cotxes relatives al consum introduint una etiqueta en la qual consta obligatòriament el consum del cotxe en ciutat, en carretera, la mitjana ponderada i les emissions oficials de CO2. També introdueix una etiqueta voluntària on es fa una classificació del cotxe per consum comparatiu. Aquest consum es compara amb un valor mig assignat als cotxes d´igual superfície (longitud per amplada) i carburant. Els cotxes que consumeixen menys combustible que la mitjana es classifiquen amb les lletres A,B i C, i amb els colors verds; els que se situen prop de la mitjana es classifiquen amb la lletra D i color groc; i els que consumeixen més es classifiquen amb les lletres E, F i G i amb colors vermells.
La llista de cotxes ordenada per consum es pot trobar a la pàgina www.idae.es, i també a la de la Generalitat www.icaen.net; en aquesta última, en format pdf, s´ha d´anar en compte, ja que la llista que hi ha és la que es va fer l´any 2003. Un altre apartat enllaça amb la web d´Idae. Caldria treure aquesta llista errònia; tampoc costa tant refer la llista en català copiant la de l´Idae; és pura mandra.
És molt important donar difusió a aquesta llista, ja que pot ajudar a resoldre a decidir millor la compra.
Els fabricants i comercialitzadors de cotxes no estan gaire per la feina de difondre aquestes llistes. Si veieu els anuncis de cotxes que surten als diaris, a vegades és molt difícil llegir aquestes dades de consum. Aquesta setmana he vist un anunci d´un Honda Civic amb aquestes lletres en blanc sobre un fons gris clar, impossible de llegir. El meu fill em diu que el que interessa als venedors de cotxes és que la gent vagi a veure´ls i que no facin la tria abans, ja que la compra és purament psicològica. Alguna part de raó deu tenir.
El fet és que hem de trencar aquesta inèrcia de compra, diguem-ne compulsiva, per fer-la més raonada, calculant el que suposa per a la nostra economia i per al nostre entorn el consum del cotxe i el seu manteniment.
Una vegada tenim el cotxe hi ha unes quantes pautes que ajuden a consumir menys. Gairebé totes son de sentit comú; però sovint les oblidem.
La primera regla és que s´ha d´agafar el cotxe quan és indispensable, no cal agafar-lo quan el trajecte es pot fer a peu o en bicicleta. És evident, però sovint s´oblida.
Quan s´engega el cotxe, hi ha qui el deixa escalfar al ralentí, sobretot si és diesel. Al ralentí, un cotxe pot consumir entre 0,4 i 0,7 l/h i no li va bé al motor: la bomba de lubricació d´oli va a baixes revolucions i l´oli, més viscós (per la fred), no arriba fàcilment a tot arreu. És millor circular a baixa velocitat i amb una marxa menys per donar revolucions al motor; així s´escalfa l´oli.
Sembla que tothom té entès que no s´han de portar accessoris sobre el cotxe que el frenin, ni més pes del necessari.
Les finestres frenen els cotxes. La majoria de cotxes estan pensats per tenir la menor resistència a l´aire. És millor engegar l´aire forçat de l´interior, àdhuc l´aire condicionat; per cert, aquest s´ha de posar a una temperatura de 23-24ºC. No cal que haguem de posar-nos l´abric per resistir dins el cotxe.
La pressió dels pneumàtics és important tenir-la controlada. Per seguretat i per consum. Una pressió baixa incideix en un major consum. Un pneumàtic 0,3 bars per sota pot augmentar el consum un 3%. S´ha de recordar que hi ha pneumàtics especialitzats en menor consum.
Però allà on es pot disminuir més el consum de combustible és amb l´estil de conducció.
Quan el cotxe es posa en marxa, s´han de fer servir les dues primeres marxes ràpidament, només per embalar el vehicle. Les marxes s´han de canviar a baixes revolucions, a 2.000-2.500 rpm en els motors de gasolina i a 1.500-2.000 rpm en els motors de gasoil.
El cotxe té millor rendiment per sobre de 50 km/h que no pas per sota d´aquesta velocitat. Ja hem dit que cal evitar el ralentí, ja que és quan hi ha el pitjor rendiment. A molts països s´estila aturar el motor en un semàfor. El Prius ho fa automàticament.
S´ha de circular sempre que es pugui amb les marxes més llargues, fins i tot dins la ciutat.
La conducció ha de ser el més suau possible, tant a les arrencades com les frenades. La millor conducció seria la que no toca mai el pedal del fre, amb molta anticipació.
És clar que l´augment de velocitat significa un augment del consum. Menys per sota d´aquests 50 km/h. Podríem dir que fins a 120 km/h el consum és raonable.
Durant una frenada és bo no reduir escalonadament les marxes de 5a a 2a. És millor fer servir el fre i quan la velocitat sigui baixa posar la marxa adequada.
Com podeu veure, conduir amb menys consum és també conduir amb més seguretat i amb menys tensió.
Tot això és possible. És més fàcil que deixar de fumar. Només fa falta una mica de conscienciació, raonament i una mica de pràctica. I per assolir-ho no fan falta moltes inversions ni que la tecnologia faci grans canvis. És bo que hi posem cadascú una part. L´administració fent cursos de conduir amb menys consum, però també campanyes publicitàries, posant les llistes dels cotxes amb menys consum a l´abast de tothom. Els diaris podrien col·locar la llista dels cotxes amb menys consum dins la seva secció de motor. Potser fins i tot hi haurà un dia que els anuncis de cotxes convidin a conduir de forma contemplativa en lloc de promocionar la conducció esportiva.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com dius i be sap quasi tothom, el cotxe es compra per impuls. La línia, els seients, la potència. etc. juntament amb altres resorts mentals inconscients que el publicitaris saben com despertar, determinen la compra. Els venedors sempre volen que s’hi vagi en parella a veure el model, per alguna cosa serà. Es la despesa mes ruïnosa i estúpida que es pot fer i que hauré de fer quan d’aquí poc, quan em caigin els paliers i la caixa de cambis per terra.
Suggereixo la compra d’un cotxe usat. Te els seus riscos, però si el preu es bo ( menys del 50% de nou i amb un máxim de 70 mil Km) ens quedarà un fons per si de cas. Fa temps que quan canvio de cotxe el compro usat. Te l’avantatge de no fer el joc al mercat de l’automòvil i estalviar-se uns bons diners. Però, tan si és nou com usat, el primer es consultar els consums a la pagina del IDAE. Si el model no es en els apartats A,B o C queda descartat automàrticament. Però el mes escandalós del cas és que els TT, (cotxes perillosos i gens eficients) hagin augmentat tan les vendes i que per exemple els anuncis a tota página del Land Rover Feelander no diguin que está en el gruo G de consum.
Però el comprarien igual, perquè mentre el preu del combustible no vagi lligat al vehicle que el consumeix, no hi ha res a fer.