Adéu nuclear, adéu

En els darrers anys la meva opinió sobre l’energia nuclear ha estat neutra: no n’he estat un detractor ni tampoc un defensor. Per un costat la meva formació d’enginyer m’ha fet confiar en la tecnologia, en el fet que sabem fer les coses segures tot i reconeixent que el risc zero no existeix. Per altra part les meves observacions sobre la combinació d’energies m’havia fet veure que l’energia eòlica i la nuclear eren incompatibles, havent de triar una o altra. Amb aquest equilibri he anat passant, observant com els que estan a favor de l’energia nuclear darrerament anaven agafant força de manera que començaven a convèncer una part de l’opinió. Al meu parer no serviria de res perquè els costos de les noves centrals nuclears feien molt improbable el seu finançament, a excepció de la Xina, on les fa l’estat. El debat se centrava doncs en la prolongació de la vida de les centrals. En aquest punt la meva opinió era clara: si s’havia d’allargar hauria de ser amb un preu de l’energia nuclear marginal fix, sense el valor de l’amortització, traient-lo del mercat diari elèctric i revisant la seguretat...

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *