TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
24 d'octubre de 2012
Sense categoria
0 comentaris
Covardia
Juan Carlos Alfaro, l’home de trenta nou anys que dilluns passat va assassinar una noia de tretze a El Salobrar, era moltes coses alhora: era un canalla; un miserable; un feixista; un pedòfil; un bèstia; un cafre; un salvatge; un malparit; un assassí. No hi ha paraules suficientment gruixudes per explicar el menyspreu que sent envers aquest monstre d’individu. Hi ha un mot però, no especialment malsonant, que defineix amb precisió la seua perversa personalitat: Juan Carlos Alfaro era, sobretot, un covard; un maleït covard. Un home adult que inicia una relació “sentimental” amb una xiqueta d’onze anys no és més que un covard de la vida i de les relacions. Un home adult que col·lecciona armes de foc i amenaça de fer-les servir a tort i a dret no és més que un covard sense remei, incapaç de defensar-se amb les armes dels valents: les paraules. Un home adult que mata a trets i amb traïdoria una xiqueta de tretze anys perquè ja no volia anar amb ell i que, després d’intentar fugir es suïcida, no és més que un miserable i pútrid covard.
El suïcidi pot ser un gest ple de dignitat i valentia. En el cas de Juan Carlos Alfaro però, no és més que una demostració més de la seua menyspreable covardia.
Espere que mai no descanses en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!