30 anys després de promulgada la Constitució espanyola, el Govern espanyol segueix conferint-li un caràcter sagrat. La memòria és curta i interessada. La Constitució fou un text de compromís, redactat tres anys després del final de la Dictadura, quan encara hi havia l’eco recent de judicis sumaríssims i condemnes a mort i a les Rambles de Barcelona i a la Via Laietana ressonaven les corredisses, maltractaments i amenaces repressores.
Fou un compromís entre les gents desitjoses de democràcia i els enemics d’aquesta que volien retenir troços de poder. Catalunya i Euskadi i els seus representants polítics nacionalistes retallaren llurs ambicions i drets i s’amotllaren a desgrat, per la força de les majories, a una nova organització de l’Estat on es diferenciaven “nacionalitats” i regions. La CE fou, doncs, un compromís de l’etapa que s’anomena avui de “la transició”i fou també , conseqüentment, un text per a un periode transitori, entre les últims espetecs de la dictadura franquista i les primeres llums d’un sistema democràtic.
El PSOE i el PP n’han petrificat i limitat el text per a enfortir el concepte nacional d’Espanya i reconvertir les nacions no espanyoles en regions. A la CE no hi caberen els drets col·lectius i a l’Estat espanyol no hi caben els pobles que els volen exercir.
El Parlament basc aprovà ahir que la seva ciutadania sigui consultada sobre quin futur col·lectiu vol ; el recurs del Govern espanyol era ja preparat per tal que el TC n’aborti la iniciativa. 30 anys ha esperat el parlament basc per a exercir el dret de consultar el seu poble, per al Govern espanyol no són encara suficients, no ho seran mai potser.
La Llei de la Consulta Popular neix dèbil, gairebé testimonial, i en el recurs el PSOE no es trobarà sol, tindrà el suport entusiaste del PP, encara que cap dels dos no sap del cert si els seus electors bascos se’n sentiran representats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… el dia 24 de juny, al matí.
Potser no has vist que et vaig posar dos missatges més.
Ja sabem que del Tribunal Constitucional en podem treure poca cosa donada la seva inexistent imparcialitat. De totes maneres això no vol dir que haguem de regalar el camí legal i constitucional. Que ells interpretin la constitució segons els seus interessos no vol dir que estiguin complint la llei.
En primer lloc, és discutible que es pugui interpretar la proposta d’Ibarretxe com un referèndum, i si no és un referèndum la llei seria plenament constitucional. Quan veus el ministre bocamoll d’interior parlant d’il·legalitat, exigim que ens expliqui quina és aquesta il·legalitat. Discutim-li els seus raonaments amb la pròpia definició de referèndum.
En cas que ho interpretem com un referèndum. Sí que és cert que constitucionalment haurien de ser el rei i president del govern espanyol qui el convoquessin. Però que ells tinguin la responsabilitat de convocar el referèndum no implica que tinguin el dret a negar-lo. És més, constitucionalment estarien obligats a facilitat la celebració del referèndum via l’article 10.2:
Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la
Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de
Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias
ratificados por España.
Els pactes Internacionals sobre Drets Humans van ser ratificats per l’estat espanyol l’any 1977. i deixen ben clar que és responabilitat de l’estat espanyol promoure i respectar el Dret a l’Autodeterminació dels pobles que així ho deicideixin:
Article
1.1 “Tots els pobles tenen el dret a l’autodeterminació. En virtut
d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren
el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.”
Article
1.3 “Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que
tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i
territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a
l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les
disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”
Article
5.1 “Res en aquest Pacte no pot ser interpretat en el sentit de
reconèixer cap dret a un Estat, grup o individu, perquè pugui emprendre
activitats o realitzar actes encaminats a la destrucció de qualsevol
dels drets i llibertats que hi queden reconeguts o la seva limitació en
major mesura de la que es preveu en aquest Pacte.”
Evidentment això entra en contradicció amb altres articles de la pròpia constitució, però en aquest cas tenim la via del dret internacional i els exemples de Kosovo o Quebec deixen ben clar que la sobirania dels bascos o catalans no depèn de l’espanyola (com escoltava aquest matí que afirmava cínicament el senyor Rubalcaba).
Em sona que la cantarella. Eixia de la boqueta apergaminada de la Fernandez de la Vega, la mateixa que el 25 d’abril del 96, com a Secretaria d’Estat de Justicia en funcions, donava ordre als advocats de l’Estat de “no exercir cap acció penal contra el Banc de Santander i els seus representants (Botín &Cia) per presumptes delictes contra la Hisenda Publica” arrel del cas de les cesions de crèdit en que també hi estava implicada “La Caixa”.
Total que la Fernàndez, prohibia que es perseguis penalment als cap grossos i demanava que s’inriminés als modestos estalviadors clients del banc i de la Caixa. I tot aixó estant en funcions i a punt de plegar com a secretaria d’Estat (vegeu l’article de Gonzalo Baratech publicat a l’Avui el dia 1 de juny).
Corrupción, corrupción, corrupción.
Prostitución, prostitución, prostitución.