Cantabria i els homosexuals
Fa uns dies vaig anar a un acte de promoció de Cantabria que feien al Juan Carlos de Barcelona. Parlava el president de la Comunitat Autònoma, un tal Revilla, que es veu que surt al programa del Buenafuente. Un altre dia en parlaré, d’això dels polítics que passen el dia anant de la sarau en sarau, però la cosa que m’interessa és una conversa molt curiosa amb un polític que no tenia la carxofa davant.
Me’l van presentar, al tal Revilla, i vem xerrar un parell de minuts, però com que havia de quedar bé amb tothom em va deixar amb un que era president d’una entitat que fomenta el turisme a la seva regió, o una cosa semblant.
Suposo que aquest bon senyor em va veure pinta de conservador, amb la meva corbata i el vestit fosc, i va proposar-se vendre’m Cantabria amb l’argument que és un lloc adequat pel turisme familiar. Oi que bé, que original, vaig pensar. Per emfasitzar l’argument va dir-me que allà no passa com a altres lloc, que la platja és plena d’homosexuals (em sembla que va al.ludir-los amb un altre nom més antic i no tan polit, però això no ve al cas) que fan obscenitats davant de tothom i les famílies deixen d’anar-hi perque la canalla no vegi les seves marranades. Les famílies poden (podem) anar-hi tranqui.les, a Cantabria són gent de bé.
Vaig discutir-li l’argument amb un canapé a la boca. Jo crec que la majoria gent, vaig dir-li, per molt fatxa que sigui, no tria la platja buscant no veure-hi parelles del mateix sexe. Sitges mateix n’és un bon exemple. A més, vaig confessar-li, a mi veure parelles del mateix sexe petonejant-se a la platja no només no em molesta sinó que m’excita – sempre que siguin del sexe femení, això sí, i si pot ser jovenetes i amb el cul dur i els pits ben ferms, encara millor.
L’home em va prendre per un descregut, i és que avui dia la corbata ja no és signe de categoria social, la corbata la portem els matats que no tenim temps d’anar a casa a dutxar-se i posar-nos la caçadora de Prada. Va fer una cara que em va saber greu haver-li tombat l’argument comercial amb aquella obscenitat.
Per això vaig mirar de reblar la meva tesi amb un argument més seriós. El cert és que si els socialistes han aprovat el matrimoni homosexual és perquè calculen que això els fa guanyar més vots que perdre’n. I que la dreta ni tan sols contempla al seu programa electoral la modificació d’aquesta llei. Això no és perquè tinguin ideologia, ja ho sé, és perquè els hi ho recomanen els experts en marketing electoral. I si la idea de vendre matrimoni homosexual es ven és perquè algú la compra, oi?
Al final, va dir-me, pobret, que potser tenia raó, però que a Cantabria, de maricons no se n’hi veuen.
Això ès perquè són cristians vells, és clar, i molt espanyols, espanyols de tota la vida. En això tenia rao, ves.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En realitat, el matrimoni homosexual és una imposició del lobby gai, i no una demanda social. La majoria de la gent no hi està d’acord. Els homosexuals poden fer el que vulguin, hi ha llibertat, però un matrimoni d’homes és una bestiesa. On s’han fet referendums, la gent ha votat que no.