Marxem de la Granadella a altes hores de la matinada. Dormirem a Cambrils, on els pares de la Carol hi tenen una caseta i un hortet. Ens ho han deixat tot a punt, d’aquella manera que només saben fer els pares. Els ho agraïm profundament. Estem morts, la son ens atrapa abans d’apagar les últimes converses.
L’endemà , després de dinar, provem so. El sol es deu venjar d’aquests últims dies de mal temps, la temperatura és insuportable. Acabem de provar i donem ànims als companys de l’equip de so, que encara els queda una estoneta de fotosíntesi. (continua)
Anem a remullar-nos a la platja i tornem ràpid al camp de futbol.
Aquest concert ens fa una il·lusió especial. L’agenda ens permet retrobar-nos per una banda amb els amics d’Obrint Pas (en bona part culpables d’aquest bloc), amb qui vam passar tan bones estones a les Pitiüses, i per l’altre amb els Antònia Font, de qui, molts de nosaltres som fidels seguidors i poques vegades hem tingut l’ocasió de compartir-hi cartell.
Tot va molt puntual, tot i que ens hem agafat uns entrepans per sopar al recinte mateix, quan arribem ja han tocat els Venarektus. El públic cada vegada està més estret, unes cinc mil persones es deixen seduir per les melodies agredolces d’Antònia Font. Sortir a l’escenari darrera seu és com trencar un encanteri. Comencem, el núvol de cotó fluix on ens havien transportat es disgrega en una espessa boira de pols. El camp de futbol de Cambrils es mou enèrgicament. Toquem poc més d’una hora. Tot i ser un espai molt gran, la connexió amb el públic és intensa.
Baixem de l’escenari i ens trobem amb la gent d’Obrint Pas, que han arribat fa una estoneta. No hi ha gaire temps, els esperen amb impaciència. Comencen el concert amb una entrada espectacular, i no el deixen decaure ni un sol moment.
Estem rebentats i marxem, amb una mica de recança, abans que acabi la festa. Haurem d’escoltar els Herois de la Katalunya Interior en una altra ocasió. Autopista amunt, ens despedim de Cambrils amb la Malaguenya de Barxeta de banda sonora.
La foto que veieu és del Kamus i les que adjuntem són de l’Anna Mèrida (moltes gràcies!)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola!
He descobert el vostre bloc gràcies al d’Obrint Pas…i he passat a fer una miradeta…hehe.
Doncs el concert de Cambrils va ser una pasada, de veritat…És que no vam parar! vam ballar tant amb la vostra música…un 10, de veritat!
La veritat és que allí a primera fila…vam patir moltissim amb la gent…però ens ho vam passar molt bé! Només os diré que demà anirem a Torredembarra per a repetir!
Bé, doncs…això que genial! i…ens veiem demà per Torredembarra!
salut!
PC. jo també tinc fotos de Cambrils…si les voleu os les envio!;)
Ingrid