He passat aquests quatre dies de Setmana Santa a Astúries. Us ho recomano de debò. En tornar he llegit la notícia curiosa que el PP denunciava que el govern socialista havia desviat fons que s’havien predestinat a Astúries per anar al País Basc i a Catalunya…
Us asseguro que la decisió la van prendre perquè no sabíen on posar les inversions. Astúries és un país preciós. I encara més després de volum inversor que s’hi ha fet. És senzillament espectacular passejar pels carrers de les ciutats i dels pobles asturians, conduir per carreteres i autovies, visitar-ne els museus, veure-hi els habitatges de promoció oficial, gaudir de les instal·lacions esportives municipals, dels centres d’assistència primària…
No m’estranya que algú, amb una mica de res de vergonya, la que els deu quedar, hagi decidit enviar alguna engruna, allò que cau de la taula, als catalans insolidaris. Quina barra!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Antoni, parlant de barra, espero que puguis veure aviat el vídeo "Ciudadanos de segunda" de Telemadrid, sobre "l’opressió dels castellanoparlants" a Catalunya.
Vaig veure el vídeo ahir a la nit i és mpressionant. El més fort és que els periodistes, els càmeres i els muntadors d’aquest vídeo saben que estan mentint descaradament, i els és igual manipular perquè odien que siguem diferents i que no haguem mort definitivament com a poble. Com diu el Mikimoto, qui odiï el català té la porta oberta per marxar. El que diu el Boadella és surrealista, com si la persecució del català no hagués existit mai, com si no ens haguessin tancat tota expressió institucional durant gairebé 300 anys, com si els nostres drets com a poble no haguéssin estat violats, com si l’espoli econòmic fos una invenció.
Com s’ha escrit en algun llibre, els "drets lingüístics dels castellanoparlants a Catalunya" són adquirits il·legítimament, són drets de conquesta sancionats per una Constitució que reconeix de facto una situació colonial. Mai he sentit cap castellà lamentant com als nens catalans (els nostres pares) se’ls causés "mals psicològics" per imposar-los una llengua que els era aliena al seu propi país, i en canvi es presenta com una imposició abominable un fet tan natural com és emigrar cap a una altra comunitat lingüística i aprendre’n la seva llengua. Quan abans ens desfem d’aquests imperialistes espanyols disfressats de víctimes i constituïm un Estat propi, abans ens podrem dedicar a coinstruir el país positivament, sense haver d’escoltar insults diàriament, sense haver de perdre el nostre temps i el nostre esforç en justificar la nostra existència i en contestar acusacions carregades de malícia. "Ciudadanos de segunda"! Quins pebrots, quina cara més dura!