Temps enrere, la gent ens podiem planteixar si la vida que portavem ens realitzava. Avui, només pots planteixar-te si podràs afromtar les especulacions del sistema. Tenir un sostre i menjar.
Sóc absolutament demócrate i republicà, i em dol l’ànima d’haver de reconeixer que en temps del dictador, la política social era milor que no pas ara. No anyoro pas ,gens ni mica, la dictadura, però sí l’accecibilitat de l’habitatge i l’estabilitat de la feina. I penso que els polítics d’esquerres haurien d’estar avergonyits de les condicions en que hem de viure els que vivim del nostre treball.
Les contradiccions la fan de mal empassar, però hi son. El dibuix i el seu text valen un Perú.