Els polítics d’esquerres pensen que si la gent treballadora els dones més vots, ells podrien fer més per les polítiques socials (hi ha un terç d’abstenció).
I els activistes socials pensen que si els partits d’esquerres es comprometessin de veritat amb la lluita social, tindrien més vots.
I tots dos tenen raó.
La millora de les polítiques socials passa perquè hi hagi una esquerra forta al parlament.
I perquè una majoria treballadora estigui motivada per votar esquerres, cal una esquerra lluitadora i compromesa amb els drets socials.
L’alternativa és política, la lluita és social.
L’activista s’ha de comprometre amb la política, i el polític s’ha de comprometre amb la lluita social.