Publicat el 22 d'abril de 2020
Crisàlide
En aquesta diada atípica del llibre i la rosa, voldria fer un petit homenatge poètic a la Sandra Vilana, que cada any per Sant Jordi ens feia reverdir l’herba del cor amb el seu art.
CRISÀLIDE
A Sandra Vilana, in memoriam
Al peu d’una roca-mugró,
el fang de la tristesa es cou
en un forn de molsa i llum.
¿On són els carrers de la vila,
el sol, l’ombra,
el neguit de les flors?
Ho intueixo en el desig
inerme dels pinzells:
una part de tu reneix
en el vol fràgil de les volianes,
l’altra es va fent crisàlide
damunt la pell fosca del vent.
L’argila del pit s’esvaeix:
ja no admet cap inscripció.
Joan Graell i Piqué
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, Selecció de poemes | s'ha etiquetat en crisàlide, poemes, poesia per Joan Graell i Piqué | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent