El dijous es va fer la reunió oficial dels membres del tripartit en relació al finançament. La proposta actual aprovada per la Comissió del Parlament es la del tripartit. Per tant, sembla clar que, en aquest tema, li toca moure fitxa a CiU. Sobre aquest tema hi ha hagut dos articles d’opinió molt interessants els darrers dies: el d’Elisenda Paluzie a l’Avui de 2 de setembre (“El finançament i l’Estatut”) i el de Jordi Pons a La Vanguardia de 3 de setembre (“Ambicion y claridad”).
Molt interessants les entrevistes d’aquest diumenge al Conseller Primer, Josep Bargalló, a l’Avui i al Conseller d’Economia, Antoni Castells, a El Periodico. El Conseller Primer molt clar però també molt prudent, com es habitual i, en la meva opinió, com cal. El Conseller Castells també molt en la seva línia, tot i que massa repetitiu, pel meu gust, respecte a que s’hauran de tenir molt en compte les opinions del Consultiu. Especialment tenint en comte que posen en qüestió alguns articles de la seva, i la nostra, proposta de finançament. O es que per alguna raó ja li va be que s’hagin posat en qüestió justament aquests articles?. El Consultiu no pot substituir en cap cas les decisions polítiques. I ara ja no es el moment de dictamens jurídics. Ara es l’hora de les decisions i els pactes polítics.
Interessant també, en la seva línia habitual, l’article d’en Jordi Barbeta a La Vanguardia d’avui (“Animo que ya falta poco”).
Entre els darrers articles opinió sobre l’actualitat política catalana m’han interessat, com quasi sempre, tant el d’en Joan Subirats (“Septiembre”) a El Pais de 1 de setembre, com el d’en Salvador Cardus (“Qualsevol cosa menys “històric””) a l’Avui de 2 de setembre. Tanmateix, no acabo d’estar d’acord ni amb un ni amb l’altre. Hom esperaria que en Salvador Cardus hagués tornat de vacances una mica menys pessimista, davant del país i de la vida. Però, cadascú es com es i les visions critiques, fins i tot les que sempre (o quasi) son molt critiques, son positives.
Molt afinat també l’article de Joan B Culla a El Pais de 2 de setembre sobre els problemes d’incivisme a Barcelona (“El colapso de un modelo ciudadano”). Des del meu punt de vista, tanmateix, parlar de colapse em sembla una mica exagerat.
Finalment, em permeto recomanar un intel.ligent article de The Economist (www.economist.com) d’aquesta setmana titolat “George Maynard Bush” tot jugant amb el nom d’en Bush i d’en John Maynard Keynes, ja que en Bush esta aplicant una política mes aviat keynesiana, de dèficit públic, mes pròpia normalment de governs demòcrates a USA o de governs d’esquerra a Europa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!