Antoni Soy

Eunomia

11 de juliol de 2006
0 comentaris

Política i administració.

 

La setmana passada ens vàrem reunir a Barcelona més de 600 càrrecs electes i directius públics en el II Congrès de Gestió Pública de Catalunya. Tot un èxit, tant per la nombrosa i variada assistència com pels continguts i conclusions. Particularment vaig assistir als treballs del grup que va tractar les relacions entre política i administració o, si voleu, entre polítics i directius de les administracions públiques. Unes relacions complexes, a vegades complementàries i d’altres contradictòries, però sempre positives quan l’objectiu comú és el d’aconseguir més valor afegit de caràcter públic; quan del que es tracta és d’establir una estratègia conjunta per a ser més eficaços i més eficients a l’hora de donar serveis públics a la ciutadania.

 

 

 

La importància d’unes administracions públiques amb una estratègia clara de recerca de més valor públic, en un marc d’eficàcia i eficiència al servei dels ciutadans i ciutadanes, és fa molt palesa quan comparem la situació al nostre país, Catalunya, -o encara més a l’estat espanyol- amb la d’altres democràcies més madures del nostre entorn. A aquestes, siguin les mediterrànies, les nòrdiques o les dels païssos baixos, per exemple, el més normal són els governs de coalició. Unes coalicions a vegades molt complexes, fins i tot en els propis partits o grups d’esquerres o de dretes (pensem en França o Itàlia, però també en molts altres països). Els conflictes i les crisis dels governs de coalició són viscuts amb absoluta normalitat pels polítics, la premsa, la ciutadania i, molt especialment, les pròpies administracions públiques. La gran majoria de les coses que han passat darrerament (però també a la època de les coalicions entre CDC i UDC) al Govern de la Generalitat són ?epecata minuta” en comparació amb moltes de les que passen en aquests països. Allà es viuen amb una absoluta normalitat per part de la majoria, aquí en canvi es converteixen en una ?etragèdia nacional”. Crec que una de les principals raons que explica aquesta diferència és que a les democràcies més madures tenen unes administracions públiques potents, consolidades, amb una visió estratègica, i que continuen funcionant passi el que passi en el mon polític. Aquí encara ens falta molt per a arribar a aquest nivell.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!