Hem de lluitar fins a l’últim segon al Congrés dels Diputats per tal d’aconseguir un bon Estatut. Això suposa un finançament just, es a dir un model de finançament que permeti disminuir progressivament el dèficit fiscal de Catalunya i, per tant, ens asseguri que podrem millorar realment tant la productivitat i competitivitat de les nostres empreses, com el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes del país. Vol dir també que la Generalitat tingui el control real de les grans infraestructures -ports, aeroports (inclòs el de Barcelona), ferrocarrils de rodalies- així com posar les bases per al rescat progressiu dels peatges. Ens cal també un reconeixement real que Catalunya és una nació, sigui a l’articulat o al preàmbul; no si valen els jocs de paraules sobre el que pensen o creuen determinades persones. Cal acabar de tancar bé, també, els títols de competències, institucions, justícia, etc..
Conseqüentment, no ens sembla acceptable l’acord entre el PSOE i CiU, segellat aquest darrer cap de setmana, ja que no ens permet assolir els principals objectius per tal de tenir un bon Estatut. No és de rebut que en set hores de reunió es dilapidi, per interessos personals, partidistes i electorals, tota la feina feta pel Parlament de Catalunya per aprovar un bon Estatut amb un potent nou model de finançament. És inacceptable que l’acord entre dues persones trepitgi i destrueixi el que va aprovar el 90% dels representants democràticament elegits pel poble de Catalunya.
Alguns diuen que el que preocupa a ERC és la foto que el Sr Mas es va fer amb el Sr Zapatero. Res més lluny de la realitat. La foto que realment ens preocupa és la dels Srs Montilla i Rañé amb el President de Volkswagen i, encara més, que aquest els hi digui que els llocs de treball de la Seat perillen si no millorem urgentment les nostres infraestructures. Per això, entre d’altres raons, hem de lluitar fins a l’últim moment per tenir un bon Estatut i un finançament just.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!