Fa unes setmanes parlava de la importància de la tercera dimensió a l’hora d’establir les posicions polítiques, i també del vot, d’una part molt important de la ciutadania. Una vegada més, deia, els resultats de les eleccions de la propera tardor vindran condicionats per la posició dels ciutadans i ciutadanes del país en relació als eixos catalanisme-espanyolisme i esquerra-dreta. Però molt especialment hi jugarà un paper fonamental la capacitat dels diferents partits i candidats d’obrir-se a la societat i de generar il·lusió col·lectiva. La tercera dimensió tornarà a ser decisiva.
La política “tradicional”, la del programa i el poder, avui ja no funciona. Ja no interessa a la gent. (Tot i que encara tingui un cert paper). Avui la política ha de posar-se al servei de la gent. Les persones han de notar que la política els hi pot permetre canviar, els hi ha de fer més fàcil adaptar-se als canvis, els ha d’emocionar, il.lusionar, entusiasmar. Els programes perden pes, mentre que en guanyen les persones que encapçalen els projectes. Avui la política suposa que els líders han de tenir capacitat de comunicar-se amb la gent, han d’utilitzar bé l’art de la seducció de les persones.
Seduir a la gent vol dir escoltar-los a fons i de veritat, conversar amb ells sense preses. Vol dir oferir-lis, de forma convincent, oportunitats i possibilitats de futur. Hi aixó suposa que hi ha d’haver “química” amb els demés, el que sens dubte suposa traspuar passió i emoció. I tot plegat s’ha de fer tranquilament, amb paciència, deixant que les coses vagin fluint, essent conscients que la seducció requereix l’establiment d’una real interacció amb els altres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!